La lliçó Echevarria

En una enquesta que es publicava ahir al diari El 9 vaig dir que creia que Echevarria havia de dimitir perquè en una junta catalanista del Barça no hi havia lloc per a un franquista. I també que aquest afer havia estat el primer error important d'un president i d'una junta molt positius fins avui. Una junta, a més, que havia sabut connectar com ningú amb el sentiment civil desacomplexadament catalanista, molt majoritari, dels socis. Finalment, a la nit, Echevarria va dimitir. És una notícia excel·lent que ha de permetre el retorn del club a la normalitat. Però Laporta n'ha d'aprendre la lliçó.

Ara cal que Laporta aprenga i assimile les lliçons d'aquesta crisi. Crisi que, per molts motius, no era tan senzilla com es volia presentar, però que s'hauria d'haver resolt d'una altra manera, des del primer moment. No s'hi val, a defugir responsabilitats. Però tampoc no és correcte de ser hipercrític i d'ignorar les circumstàncies que han portat la crisi. Laporta va ser seriosament amenaçat de mort i va veure la família assetjada. Es va equivocar nomenant directiu el seu cunyat, perquè per més eficaç que siga, és una franquista confés. Però aquest error no pot ser jutjat a la lleugera i sense tenir en compte el perquè.

Em preocupa en aquest sentit la virulència amb què alguns sectors han aprofitat la crisi per atacar no pas Laporta, sinó el projecte que representa, i em preocupa encara més la facilitat amb què s'hi ha sumat gent que, n'estic convençut, no vol pas fer malbé la tasca global de la junta. Alerta amb això també. Dissabte, per exemple, la flama del Correllengua entrarà al camp, just abans de començar el partit. Una acció simplement impensable sense la presència al lloc que els pertoca dels directius que formen la junta actual. I un estil de fer les coses que molesta certa gent, precisament poc partidària del català i de la normalització.

Hi insistesc: no hi ha justificació del cas Echevarria. Ha estat una greu equivocació com s'ha menat l'afer, i mai no hem de permetre que ningú s'embolique amb la senyera per tapar un error. Però, dit això, aquesta junta, en el terreny esportiu i cívic, té molta feina a fer encara. I necessitem tots plegats que la faça. Per això crec que avui, un dia molt complicat i especialment difícil, és el dia que l'equip de Joan Laporta hauria de rebre amb més claredat el suport dels qui critiquem sense embuts accions concretes que puguen fer malament, però que sabem distingir aquesta crítica puntual del reconeixement global al seu esforç per fer del Barça un club millor, un dels millors del món, arrelat en la societat i en el país que, al capdavall, és allò que en justifica l'existència.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet