El debat sobre els bancs

El conseller Castells es va demanar ahir en públic perquè era tan difícil de proposar que els bancs pagassen més impostos, especialment per a rescabalar els diners que han rebut en plena crisi. És una bona pregunta. Obama o Cameron, per dir dues puntes de l'espectre polític, propugnen que es faça alguna cosa en aquest punt i la qüestió sorgeix amb força a tot Europa. A Espanya, no.

És molt interessant de comprovar com el debat sobre els beneficis desorbitats dels bancs, amb els excessos i irresponsabilitat que els acompanyen, ja ha traspassat la tòpica barrera ideològica. A dreta i a esquerra és ben palès avui el malestar per la prepotència de moltes institucions bancàries. I les alertes sobre les arriscades pràctiques financeres que es permeten ja són un lloc comú pertot arreu. Suècia, França, Estònia i Portugal han posat damunt la taula el debat sobre la manera de controlar més de prop l'activitat dels bancs i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional anuncien per a abans de l'estiu propostes concretes que, si més no, facen possible la recuperació d'una part dels milers de milions d'euros que els estats van donar als bancs per salvar-los de la crisi en el pitjor moment.

Sobta, doncs, que l'estat espanyol siga aparentment el lloc d'Europa on aquest debat és menys viu. Ací la reverència sembla encara l'actitud més habitual i fins i tot es pot interpretar la pressió sobre les caixes com un intent d'apartar-les del camí per facilitar la vida a la gran banca espanyola. Potser, una volta més, 'Spain is different'.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A dreta i a esquerra és ben palès avui el malestar per la prepotència de moltes institucions bancàries.