P2P legal?

L'Assemblea Nacional francesa discutia fa unes quantes hores la llei sobre els drets d'autor. I de sobte ha saltat la sorpresa. Resulta que sols restaven una trentena de diputats a la sala, i aquests han votat una resolució que es podria interpretar com la legalització de les xarxes d'intercanvi P2P a internet. No és ben bé això, però el fet és extraordinari. Per primera vegada al món un parlament estatal ha assumit que això dels drets d'autor és un afer que mereix debat; que avui ja no es poden defensar, ni s'han de defensar, igual que al segle passat, i que la societat ha fet un tomb en aquest punt.

Hi ha qui ha dit que allò que feia l'Assemblea francesa era legalitzar, de fet, a l'estat francès, les xarxes d'intercanvi d'arxius. És molt discutible. Jo diria que les ha despenalitzades, com a molt, tot i que caldrà veure si no es farà una relectura del text, com demana el govern. Però hi ha un fet que és incontestable i molt important: per primera vegada un parlament explora una via diferent de la de la repressió pura i dura dels intercanvis de fitxers.

La qüestió és complexa. Jo sóc partidari de les llicències obertes, en què cadascú, en qualsevol moment, puga regular el grau de protecció que vulga per a la seua obra. I estic profundament convençut que aquesta regla és més possible i actual que no el 'copyright' amb l'obsessió de reservar 'tots els drets' en tot moment i circumstància. Però, dit això, entenc que els productors culturals es preocupen pels possibles abusos. Caldrà anar, per tant, a poc a poc i amb prudència. Però anar a poc a poc no vol dir no anar. Alguna vegada s'ha de fer el primer pas. I aquest és el gran valor de la decisió històrica de l'Assemblea francesa.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet