El president davant el jutge

El president de la Generalitat ha estat convocat per un jutge a l'obertura d'una vista oral dimecres de la setmana vinent. El fet és greu. Perquè fins ara el cas Gürtel havia sobrevolat el màxim dirigent del partit popular valencià amb una cascada interessada d'insinuacions, filtracions periodístiques i desmentiments abrandats. Però des d'ahir la situació és diferent. El principi d'una vista judicial al president valencià porta la polèmica un pas més enllà, allà on ja cal demanar responsabilitat institucional fins i tot a un polític com Francisco Camps que defuig sistemàticament la premsa i el parlament.

El president Camps ho és per voluntat majoritària del poble valencià, expressada amb tota claredat. Però aquesta voluntat i la legitimitat indiscutible que representa no justifica cap comportament fora de la llei. Hom pot pensar que l'acusació concreta contra el president és, pel volum, ridícula. Però és més que suficient. En un delicte de suborn a un polític allò que es jutja (i que és en tot cas inacceptable) és l'actitud del polític i no pas la suma del suborn. Ni encara menys la comparació amb suborns semblants o paral·lels, demostrats o no demostrats.

No crec que el president Camps haja de dimitir pel simple fet de ser cridat a judici. Crec que té dret de defensar-se davant el tribunal. Més: crec que és en tot cas el tribunal qui ha de demostrar l'acusació. Però, dit això, també crec que el president Camps hauria de ser el primer interessat, com a president, a preservar la dignitat de la més important de les institucions valencianes. Ell deu saber a hores d'ara millor que ningú, si el veredicte final pot implicar deshonor per al càrrec de la presidència, un dels dos únics que al País Valencià reben el tractament de 'molt honorable'. Per això, si de debò hi ha raons per a pensar que acabarà condemnat, se li pot demanar un gest patriòtic: que no embrute el nom de la Generalitat i que aparte la presidència de la indignitat d'una condemna judicial que a hores d'ara comença a semblar, tal com van les coses, si més no, probable.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet