Opinió

 

<122/169>

Vicent Partal

30.01.2009

Qui els entenga que els compre

Això dels espies del PP, no ho entenc per més bona voluntat que hi pose. Vaig perdut. Interprete que s'espien entre ells, els d'un bàndol i els d'un altre. Els de Rajoy i els de la senyora Aguirre, si no vaig errat. Però encara no he acabat d'entendre per quina raó s'espien, o en favor de qui i contra qui. Ja m'imagine que, si s'espien, és que no es fien els uns dels altres. Però tan poc? Jo no recorde gaires casos semblants. Casos d'espionatge a un altre partit sí (el Watergate mateix en un principi era això). Però uns del mateix partit contra uns altres dels mateix partit sembla una opereta.

Hi ha qui diu, i no sé si és així, que una part dels espies eren privats, com si diguérem. Que els pagava el partit mateix o la fracció que mana o qui tinga la possibilitat de fer factures per a aquestes coses. (Curiositat malsana: en quin epígraf dels comptes públics fas figurar aquestes despeses...?) Sobre això, no tinc res a dir-hi. Tothom té el dret de fer el ridícul quan vulga i com vulga. Però, segons que llig i que m'expliquen, els espies de l'altra part, els paga la comunitat autònoma de Madrid des de la seua Conselleria d'Interior. Si això és veritat, ja em sembla més greu. No tant per l'espionatge en concret, com pel fet de gastar-se les quotes dels contribuents en bajanades d'una dimensió tan còmica. Hi ha governants que sembla que no sàpiguen distingir entre el càrrec públic i el partit, i això és un mal vici. Especialment perquè, si bé quan un hom arriba a un càrrec públic, normalment és de la mà d'un partit, també cal aclarir que, com a tal càrrec públic, no es deu al partit sinó al conjunt de la societat.

Siga com siga, ja s'ho faran. Per mi, poden fer el ridícul tant com vulguen. Solament em reca que encara semblarà que el barrut de Zapatero és un gran governant, vist el nivell que ensenya en públic l'oposició. I he dit en públic a consciència. Perquè, si són tan bèsties per a deixar que se sàpiga que s'espien entre ells, no vull ni pensar què deuen fer que no sabem.

Mail Obert