Una manifestació, avui a Sant Jaume

Per a avui a les set del vespre hi ha convocada una manifestació a la plaça de Sant Jaume. La convocatòria és anònima o ningú no sap dir quin origen té. Això no m'agrada gens. Però, en la situació actual, potser no és fàcil que una convocatòria semblant nasca d'una altra manera. Jo crec que és inconcebible que els ciutadans de Barcelona continuen sense protestar nítidament contra el caos, que no és tan sols el de la rodalia de Renfe. Dissortadament, sembla que els partits polítics no saben canalitzar el descontentament, els uns perquè no volen que el govern es qüestione i els altres no sé gaire per què. Per això, la pregunta és què passarà avui?

Jo he de ser a Palma a l'hora de la convocatòria. Únicament puc dir que, si fóra a Barcelona, hi aniria. Si més no, per veure què passa. Tant el president Montilla com el senyor Zapatero ja han dit més d'una vegada aquests darrers dies que els ciutadans hem de mantenir-nos tranquils. Ahir, diumenge, van arribar a dir, fins i tot, que la calma dels ciutadans donava una lliçó als polítics. És a dir: s'escudaven en la incapacitat dels ciutadans d'expressar el malestar que els consumeix per defensar una gestió desastrosa. I això trobe que no pot continuar.

Jo no sé per quin motiu la protesta ciutadana és, col·lectivament, tan minsa. Sé que no conec ningú que, individualment, no m'expresse un greu malestar pel caos que viu la ciutat. I no solament per la rodalia de Renfe. Abans de l'estiu foren els trens que venien del nord. Va haver-hi l'apagada. I l'incendi de la Vall d'Hebron. I el tripijoc en favor d'Ibèria a l'aeroport. Ara hi ha l'espectacle insòlit del TGV i els esvorancs. I un enfilall més de petits despropòsits que van acumulant-se un dia i un altre. L'Ajuntament i la Generalitat ho fan malament. Zapatero encara més. I no els ho hem de retreure? Hem de permetre que s'emparen en la nostra calma aparent per justificar-se?

A mi, m'hauria agradat una convocatòria de manifestació amb convocants nítids. Les associacions de veïns, per exemple. Les manifestacions que no tenen convocant sabut inspiren prevenció d'entrada. Llavors de l'apagada n'hi hagué una que va ser un fracàs. No sé si aquesta vesprada la indignació serà tanta que la manifestació, tan precàriament convocada, esdevindrà una protesta formal i clara. M'agradaria. Crec que cal. I hi aniria, si fóra a Barcelona. Malgrat l'anonimat i esperant que no s'escape de les mans de ningú i que discórrega com cal.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet