Opinió
-
La raó del règim, la burla del règim.
Vicent Partal
17.01.2008
-
Fraga i la sang de Grimau
Vicent Partal
14.01.2008
-
Obama contra Telefónica, per exemple
Vicent Partal
08.01.2008
-
Un reconeixement a deu que no volia ser una lluita a dos
Vicent Partal
07.01.2008
-
Un malson mundial
Vicent Partal
28.12.2007
-
Què pensen quan voten?
Vicent Partal
24.12.2007
-
'Si votes PSC, Bono usarà el teu vot contra Catalunya'
Vicent Partal
17.12.2007
-
La pancarta de Rambla
Vicent Partal
14.12.2007
-
On s'ha equivocat el conseller Tresserras?
Vicent Partal
11.12.2007
-
La Carrasqueta: fets, i no paraules (i una rectificació)
Vicent Partal
10.12.2007
-
Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?
Vicent Partal
05.12.2007
-
Un canvi de cicle polític
Vicent Partal
03.12.2007
-
Aquesta manifestació els fa molta por
Vicent Partal
30.11.2007
Vicent Partal
11.05.2007
Bernie, l'electrodomèstica Rita i la cova
Trobe sensacional que València sols puga tenir un gran premi de Fórmula 1, si guanya el PP. És una caricatura tan esperpèntica que fins i tot fa riure. Ho té tot: l'Agag, l'Aznar, remenant la cua. Els constructors exigint un circuit nou, tot i que ja hi ha el de Xest, per a omplir-se de noves plusvàlues les butxaques. Rita i Camps vinga fer-se fotos i repetir que no hi ha lloc millor al món, essent així que som al lloc on hi ha més barraques que fan d'escoles i on pesa encara el record dels 43 morts del metro. I quinze minuts de Canal9 sobre l'anunci mentre el PP s'esforça a evitar que es puga veure el film 'Ja en tenim prou'. Es pot tenir més barra?
Quan ho vaig oir no m'ho podia creure. Que el tal Ecclestone condicione el gran premi de Fórmula 1 a València a la victòria del PP és un insult. A mi, com a valencià, m'insulta. O som bons per a organitzar-lo o no ho som. O ens el mereixem o no. Però què es pensa aquest personatge? Qui és ell per a interferir d'aquesta manera tan barroera un procés democràtic? Li semblem, els valencians, una espècie de colònia asiàtica on el 'sahib' de torn ve a portar la llum a uns desgraciats mentre els funcionaris colonials li riuen les gràcies?
Ben cert és que la seua història l'avala i el posa al nivell dels seus amfitrions. Hi ha els seus inacabables tripijocs econòmics (ben sovint sota disputa judicial). O les seues eixides de to masclistes, com la que va infligir a Danica Patrick. Ho recorda encara mister Ecclestone? Va dir en públic que no li agradaven les dones al volant i que haurien de vestir sempre de blanc perquè són sinó un electrodomèstic. Evidentment, Rita Barberà vestia ahir impecablement de blanc. No caldria sinó. Electrodomèstica. O segurament domèstica i prou.
Jo no sé si amb imbecil·litats com aquesta es guanyen eleccions, però podria passar que d'ací a uns quants mesos o uns quants anys ens assabentàrem de veritat del contingut real de l'acord. Com va passar quan Bernie va regalar un milió de lliures a Tony Blair pocs mesos abans que el govern britànic canviara les lleis antitabac per a permetre la publicitat a la Fórmula 1. Casual no? Blair, que ahir va anunciar, per fi, que ens alliberava de la seua presència política, encara ho recorda perquè va estar a un pas de perdre el càrrec arran de l'escàndol i es va veure forçat a tornar el milió a Ecclestone i a demanar disculpes públiques als electors.
Bona manera aquesta, doncs, de començar la campanya. Per si algú tenia dubtes sobre la classe d'ocells amb qui ens juguem el futur els valencians. I si no en teníem prou, amb els monstres locals, havia d'arribar encara un personatge com aquest Ecclestone, amb el seu galdós currículum, a posar-hi la cirereta i a cobrar. No es pensen pas que tot aquest numeret energúmens com aquest el fan debades.... S'apunten a qualsevol cova, però tenen un preu que no perdonen ni rebaixen.
Potser, com hi ha qui opina, un espectacle tan lamentable com aquest tan sols és l'evidència del nerviosisme que viu el PP valencià per la perspectiva, no ja de perdre el poder polític, sinó de perdre la capacitat de negoci que el poder polític els habilita. M'agradaria creure-m'ho, però no ens refiem. Que ells, cap d'ells, no és gent de fiar. Gens.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015