Opinió
-
La raó del règim, la burla del règim.
Vicent Partal
17.01.2008
-
Fraga i la sang de Grimau
Vicent Partal
14.01.2008
-
Obama contra Telefónica, per exemple
Vicent Partal
08.01.2008
-
Un reconeixement a deu que no volia ser una lluita a dos
Vicent Partal
07.01.2008
-
Un malson mundial
Vicent Partal
28.12.2007
-
Què pensen quan voten?
Vicent Partal
24.12.2007
-
'Si votes PSC, Bono usarà el teu vot contra Catalunya'
Vicent Partal
17.12.2007
-
La pancarta de Rambla
Vicent Partal
14.12.2007
-
On s'ha equivocat el conseller Tresserras?
Vicent Partal
11.12.2007
-
La Carrasqueta: fets, i no paraules (i una rectificació)
Vicent Partal
10.12.2007
-
Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?
Vicent Partal
05.12.2007
-
Un canvi de cicle polític
Vicent Partal
03.12.2007
-
Aquesta manifestació els fa molta por
Vicent Partal
30.11.2007
Vicent Partal
27.12.2006
Andreu Manresa
El president Matas ha dedicat les paraules més dures d'aquests darrers dies no pas als imputats pel cas Andratx, sinó a alguns periodistes, especialment a n'Andreu Manresa. És una tàctica tan antiga com la humanitat, que ha restat definida per la frase 'matar el missatger'. La literatura universal en va plena, de Sòfocles a l'Enric IV de Shakespeare i d'aquest al 'no mateu el pianista' d'Oscar Wilde. Manresa, home culte, agradable i perseverant, segur que agraeix molt la companyia d'aquests noms il·lustres que Matas ignora quan prova de desviar l'atenció. Però la tradició no justifica l'engany i encara menys la coacció, de manera que avui tots som un poquet Andreu Manresa.
El president no s'ha estat de res i ha instat el fiscal a investigar Manresa i el diari en què treballa (El País) per haver publicat que l'ex-alcalde d'Andratx havia estat alertat per telèfon unes quantes hores abans de la detenció pel conseller d'Interior: alertat del fet que la detenció es faria, com efectivament va fer-se dues hores després de la telefonada. Tot això és públic i notori, els fets i els actors. I ha estat publicat després també pels alguns diaris més, incloent-hi aquest. Però ningú més no ha rebut l'amenaça de Matas, de moment.
Per quin motiu? Perquè avui matar el missatger és una pràctica difícil a Europa (i en dient això hem de treure Rússia d'Europa). Matas no pot fer com Putin: encarregar a algú que mate Anna Politòvskaia. Per això no li resta més recurs que provar d'embrutar-lo. Provar de convertir en polèmica la seua imatge, sembrar dubtes respecte d'ell. Una denúncia, en aquest sentit, és un instrument de propaganda; això ja ho sabem. Però també és una amenaça. I això, no ho podem consentir. Una amenaça, per cert, no solament contra n'Andreu Manresa, sinó contra qualsevol que publique sense demanar permís, consell o benedicció. Àdhuc contra qualsevol que pense sense demanar permís, consell o benedicció. Que és això que n'Andreu Manresa ha fet sempre, en tots aquests llargs anys que fa que escriu, i que escriu tan bé.
PD. Us recomane que llegiu l'article d'Andreu Manresa, titulat "Los 28 días que dejaron al descubierto a Matas".
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015