'149 dagen'

Això fa avui: 149 dies que Bèlgica no té govern. De moment, és un nou rècord, que ha de fer pensar a alguns. Si el 1988 Wilfried Marten ja va estar 148 dies sense poder formar govern intentant de cosir les enormes diferències entre els partits flamencs i valons, de dreta i d'esquerra, ara la crisi encara és pitjor perquè no s'hi veu eixida a curt termini, tret que hi haja alguna campanada, que a Bèlgica no es pot descartar mai. I aleshores la pregunta ve directa a la boca: i si això de Bèlgica ja ha deixat de tenir sentit?

Les negociacions entre els partits de totes aquestes setmanes han anat avançant tant que el demòcrata-cristià Yves Leterme ja seria president en qualsevol altre lloc. S'han posat d'acord sobre justícia, defensa, política estrangera i seguretat. És a dir sobre totes les coses que fan difícil un acord en qualsevol estat normal. I doncs?

Doncs resten les discussions sobre qüestions nacionals, que és on la fractura entre el sistema de partits flamenc i el való apareix en tota nitidesa. Cal arribar a un acord per a donar més poder als executius 'regionals' i cal mirar de trobar una solució a la sempre complicada qüestió brussel·lesa, ara amb la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde.

Cent quaranta nou dies sense govern són molts dies. Encara que el país vaja tirant. Però encara és més significatiu que un personatge de pes com el demòcrata-cristià Herman Van Rompuy diga que avui un acord és més difícil que no pas fa vint anys perquè entre flamencs i valons hi ha moltes menys coses en comú.

L'acudit diu, a Bèlgica, que flamencs i valons sols tenen en comú la seguretat social i el partit comunista. Segurament que, si no fos pel conflicte obert de la capitalitat de Brussel·les i pel fet que l'independentisme flamenc es troba en mans de l'extrema dreta, Flandes ja seria avui un nou estat d'Europa i Valònia discutiria si esdevenia independent o s'unia a França. Però el debat tan solament s'ajorna. Un dia o un altre el sentit comú acabarà imposant-se a Flandes, a Valònia, a Bèlgica i a la Unió Europea. I naixerà, si més no, un nou estat de la Unió, sense traumes més grossos que els que ja té ara: cent quaranta nou dies sense govern i... vés comptant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet