Opinió

 

<120/169>

Vicent Partal

01.09.2004

Ahir, per exemple

Veig que les coses continuen, si fa no fa, com abans de les vacances. Ahir, per exemple, molts vam estar amb l'ai al cor, per por que no assassinaren dos periodistes francesos a l'Irac. Mentrestant, esclataven bombes al metro de Moscou i als autobusos d'Israel, i al Madison Square Garden els amics de Bush ens volien fer creure que ara tenim un món millor i més segur que no pas abans.
A les eleccions americanes del novembre vinent, tots ens hi juguem moltes coses. No solament els americans. Bush ha malbaratat tot el cabal de solidaritat amb el seu país, afavorida pels atemptats de l'11-S. S'ha barallat amb la meitat dels seus aliats tradicionals, especialment els europeus, i ha desencadenat una crispació i una violència enormes a tot el món, especialment confrontant els Estats Units amb l'Islam, una de les barbaritats més grosses que es podien fer.
El mal és que l'home encara durarà quatre anys més, em tem. I aquests quatre anys seran molts els maldecaps que causarà, i que costaran dècades de resoldre, segurament. Mala peça al teler!

Mail Obert