Opinió

 

<120/169>

Vicent Partal

16.11.2007

Quan el PSC tria

El vot d'avui al Parlament de Catalunya té força importància. No solament pel fet concret de demanar la dimissió de la ministra Álvarez o pel fet que tots els partits voten plegats amb la sola excepció del PSC. També hi ha, sobretot, un detall que no pot passar desapercebut: el PSC fa una tria. Posat contra la paret d'haver de triar entre una demostració pública de discrepància dins el govern d'Entesa o una demostració pública de discrepància a l'interior del PSOE, opta per una demostració de discrepància dins el govern d'Entesa. Un autèntic avís per a navegants.

El PSC té el dret de fer aquesta opció, sens dubte. Com Esquerra i ICV tenen el de votar amb la resta de la cambra i contra el partit que presideix la coalició de govern. És fins i tot raonable que el PSC evite o prove d'evitar la reprovació d'una companya de partit. Però, en vist del fet consumat i que no la podrà evitar de cap manera, i en vist de l'ambient general del país, aquesta decisió numantina crida l'atenció, i molt. Marca prioritats: quin projecte va davant i quin va darrere. Quin projecte està al servei de quin.

Supose que Esquerra i Iniciativa, sobretot Esquerra, no tenen motius de sorpresa. En definitiva, en el primer govern tripartit Carod va ser acomiadat per Zapatero quan aquest sols era el cap de l'oposició i, posteriorment, va ser acomiadat el partit en pes per evitar (això van dir aleshores) la contradicció que en públic els uns defensassin els sí i els altres el no. Aquell sí i aquell no era molt més transcendental que el sí i el no d'avui, no hi ha dubte. Però també era un indici públic de discrepància i el PSC va triar. De nou, no pas en favor de la unitat de les esquerres catalanes, sinó en favor de la unitat del PSOE. A mi, em sembla que en aquesta qüestió, ja hi ha diguem-ne 'jurisprudència' més que sobrada. 'Jurisprudència' sols posada en dubte quan ens diuen que el PSOE de Madrid no volia un altre govern tripartit i que el president Montilla el va imposar. Si així fou, seria l'única vegada, en una crisi major, en què el PSC hauria optat per la unitat de l'esquerra i no pas per la unitat del PSOE. Però també tenim el dret demanar-nos si, en realitat i abans de tot, no optà pel poder.

Mail Obert