Un any

Quant a la cridòria, ja m'hi he acostumat. Els nostres polítics es pensen que l'administració de la cridòria els correspon, a ells, i que nosaltres solament hem de cridar quan ens ho deixen fer o ens hi obliguen i hem de callar quan no els agrada o els molesta. Què hi farem!

Ha passat un any tan sols i ja es veu ben claret que amb aquests estatut no anem gaire enlloc. Alguns consellers, Castells, Saura potser?, semblen destinats a lluitar contra els molins i s'esforcen per moderar el pessimisme que supura cada setmana per un racó del país. Però les notícies són una sagnia constant: ara és l'aeroport que continua atrapat en la teranyina madrilenya, i ara és el TGV que tardarà encara no sé quants anys més. Ara són les inversions promeses que no apareixen enlloc, i ara les negociacions per l'agència tributària que, en canvi, van pel camí d'eternitzar-se. Però, quan parlem d'economia, sempre hi ha el recurs de dir que fa massa poc i que cal esperar una miqueta encara. Però, què direm de la resta de punts? Un any després Catalunya ha estat reconeguda constitucionalment com una 'cosa' nacional, diuen. I deu ser per això que, a uns pobrets futbolistes espanyols que es van avenir a jugar contra Catalunya un partit oficial a Sibèria, el govern constitucional espanyol els vol fer tancar a Guantánamo, com a mínim, sota acusació d'haver usurpat els símbols nacionals! I deu ser per això que la ministra espanyola de cultura no solta ni un sol paper dels de Salamanca promesos, però en canvi es passeja per Barcelona amb aires de provocació taurina fent-se retratar amb qualsevol bandera (nacional) espanyola que troba al pas. I deu ser per això que el galliner patriòtic s'esvalota al simple esment del nom de Frankfurt. Per exemple.

No vull tirar més aigua al vi d'allò que siga estrictament necessari, però m'agradaria que algú em demostrara amb algun fet sòlid i contrastable que, un any després, alguna cosa substancial ha canviat en aquest país gràcies al nou estatut. I tant me faria que fóra algú d'aquest govern tripartit, d'entesa o com se'n vulga dir, com algú de CiU, que en definitiva és qui el va aprovar en el format actual gràcies a aquella reunió famosa entre Mas i Zapatero.

Si la resposta, tanmateix, és que cal tenir més paciència i aguantar, per exemple, un any més, ja repetiré la pregunta el 19 de juny de 2008. S'escaurà en dijous.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet