Opinió

 

<118/169>

Vicent Partal

15.07.2004

Castells al Congrés: una esperança

Manuel Castells va participar ahir en les sessions de la comissió sobre l'11-M al Parlament espanyol. Després d'uns quants dies d'atenció fixada, sobretot, en els detalls més minuciosos de les hores posteriors a l'atemptat, Castells va inaugurar d'una manera magistral una nova fase del debat, basat, sobretot, en discursos complexos i en recerques honrades i intel·ligents de la difícil realitat en què vivim. Com a exemple, una frase, que em va impactar profundament, sobre com s'ha de fer la integració dels emigrants: 'Han de viure com a comunitats amb identitat pròpia i integrar-se com a individus'.
Castells és un luxe intel·lectual que ahir va fer gala dels seus dots més brillants i de la seua complexitat de pensament. Per això va aconseguir d'irritar la representant del PP, que va demostrar que no volia examinar el fons dels atemptats, sinó solament la forma (i encara!). Alhora, Castells va elevar el debat de fons d'una manera que va ser clarament acceptada per la resta de representants polítics. És una bona notícia. Ahir el Parlament espanyol, tant amb la intervenció de Castells com l'anterior, va oferir una de les sessions polítiques parlamentàries que més m'han interessat en molts anys. I és que saber què va passar a Madrid l'11-M o els dies posteriors és molt important, molt. Però prevenir el pròxim 11-M i, sobretot, establir ponts de cooperació i de diàleg d'abast planetari encara ho és molt més. I per a aconseguir aquest objectiu cal un discurs complex i ple de matisos. Com és el de Castells, i com va ser ahir el de la immensa majoria dels nostres representants polítics. Dels nostres i dels 'd'ells'.

Mail Obert