Opinió
-
Un dels nostres
Vicent Partal
17.06.2008
-
Qui dia passa...
Vicent Partal
16.06.2008
-
Fràgil
Vicent Partal
12.06.2008
-
El llit d’en Franki
Vicent Partal
11.06.2008
-
Ai Berlin!
Vicent Partal
10.06.2008
-
Esquerra decideix no canviar
Vicent Partal
09.06.2008
-
Un mail a Josep Vicent Marqués
Vicent Partal
05.06.2008
-
Empresaris del partit
Vicent Partal
04.06.2008
-
Un mes
Vicent Partal
02.06.2008
-
Salellas
Vicent Partal
29.05.2008
-
'Link journalism'
Vicent Partal
26.05.2008
-
Víctimes
Vicent Partal
21.05.2008
-
Generalitat bananera
Vicent Partal
16.05.2008
Vicent Partal
14.04.2010
Xifres
Artur Mas es va desentendre dilluns de l'estratègia sobiranista amb força contundència. Sorprenent pel to, fins i tot. CiU fa números i el mot d'ordre és de capturar el vot del PSC, primer de tot. És, diuen, una qüestió de xifres. Però no és això. No és això i prou.
Diuen, ho diuen els seus, que Mas es va desorientat amb l'agressivitat de Mònica Terribas al principi de l'entrevista de dilluns, i que potser va reaccionar amb massa vehemència a les preguntes sobre el sobiranisme. Diuen, ho diuen els seus, que Mas vol evitar l’efígie d’independentista perquè l'estratègia del PSC de perfilar-lo així. I que CiU cerca sis-cents mil vots que ara són del PSC o del PP, i tan solament cent mil dels d'Esquerra. Diuen, ho diuen alguns dels seus, que quan falten uns pocs mesos per a recuperar el poder la prudència s'imposa i tot passa a segon terme. També hi passa la sentència, possible, del constitucional?
Que, després de dos governs de tripartit i a la vista del desastre present, CiU vulga recuperar el govern em sembla normal. Fins i tot entenc que frise per recuperar-lo. I que ho vulga fer més pel país que no pel partit. Sé que la política electoral és, sobretot càlcul, un immens tauler d'escacs. I no tinc cap mena de dubte que tots els partits, tots, fan això o coses semblants aquests dies i aquests mesos perquè les eleccions els esperen. Però crec que reconèixer tot això no invalida dir que hi ha algunes coses més també, que van més enllà d'unes eleccions. I n’és una de ben principal aquesta: com reaccionem a la retallada de l'estatut i encarem el futur com a país, ara que un tant per cent consistent dels electors ha demostrat que no li fa por parlar d'un estat propi.
Per això, especialment per això, em va sobtar molt la manera com Artur Mas es va desentendre del sobiranisme. El cap de CiU podia haver dit que calia anar a poc a poc o que hi havia coses més importants a atendre en aquest moment. Però va dir, va sostenir, que el debat sobre la independència dividia el país. Un argument que no han parat de brandar tots aquests mesos des de les files del PSC i, en part, d'ICV; un argument que el PP estima i cova amb passió.
És clar que l'independentisme divideix el país, senyor Mas. Si no el dividís, o ja seríem independents o ja seríem tan espanyols com qualsevol madrileny. Per tant, què ens vol dir? Que hem de treure la independència de la vista? Per evitar què? Encara més: està segur que la independència és l'única cosa que divideix aquest país? Jo he vist gent barallar-se de valent per si era legítim o no ho era fer un govern de coalició que apartava del poder el partit més votat, a vostè en concret. I la seua figura, personal també, deu n'hi do la divisió que ha mogut. I he presenciat discussions increïbles sobre Israel i Palestina, amb gent que gairebé arribava a l’agressió física. I no li dic res, si posa en una mateixa taula un seguidor del Barça i un de l'Espanyol. La divisió no és cap argument en una democràcia, sinó precisament la base del joc. Unes eleccions es guanyen subratllant allò que diferencia del rival. I doncs?
Em puc creure que va tenir una mala nit, per més que, en general, l'entrevista em va semblar bona. I reconec que vostè ha dit públicament que votaria sí en un referèndum sobre la independència i això és més que no hagi dit mai cap dirigent de CiU fins avui. Però, vaja alerta a no perdre per un costat els vots que vol guanyar per un altre. Que les calculadores són estris molt delicats, ja ho sap, i les emocions fortes les poden fer funcionar malament.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015