Opinió
-
Un dels nostres
Vicent Partal
17.06.2008
-
Qui dia passa...
Vicent Partal
16.06.2008
-
Fràgil
Vicent Partal
12.06.2008
-
El llit d’en Franki
Vicent Partal
11.06.2008
-
Ai Berlin!
Vicent Partal
10.06.2008
-
Esquerra decideix no canviar
Vicent Partal
09.06.2008
-
Un mail a Josep Vicent Marqués
Vicent Partal
05.06.2008
-
Empresaris del partit
Vicent Partal
04.06.2008
-
Un mes
Vicent Partal
02.06.2008
-
Salellas
Vicent Partal
29.05.2008
-
'Link journalism'
Vicent Partal
26.05.2008
-
Víctimes
Vicent Partal
21.05.2008
-
Generalitat bananera
Vicent Partal
16.05.2008
Vicent Partal
11.02.2008
Això que anomenem democràcia
El govern britànic, segons que explica The Guardian, va rebre informació falsa del govern espanyol, que reclamava la detenció d'un grup de paquistanesos procedents de Barcelona. Segons el govern espanyol, aquests paquistanesos eren fugitius de la suposada cèl·lula gihadista arrestada al Raval i per demostrar-ho van passar unes dades que la policia londinenca ha qualificat públicament de falses. Si ja era difícil d'empassar-se l'operació Raval, ara els dubtes s'han fet més grossos. Potser per això el govern americà ha decidit immediatament de relacionar la cèl·lula de Barcelona amb l'assassinat de Buttho i embolica que fa fort! Però el fet real és que els 'gihadistes' detinguts a Londres són ben lliures al Paquistan. Perquè han tingut sort de no ser detinguts a Barcelona...
A Londres la policia els va detenir i els va començar a interrogar en l'avió mateix. Després foren portats al centre de la ciutat i foren interrogats, encara amb més dedicació, fins que van veure que allò no tenia ni cap ni peus. Els policies britànics van captar que l'única 'prova' aportada pels espanyols era la declaració d'un confident de la policia francesa que ningú no sap ben bé qui és. Aquest confident havia arribat un dimecres a Barcelona i, amb una capacitat extraordinària d'infiltració, ja havia aconseguit, el dissabte següent, la detenció espectacular d'una dotzena de ciutadans, acusats de preparar atemptats suïcides a Barcelona. Però sense que es trobaren les bombes. Sense rastres concrets de res. Sense comunicacions interceptades que en pogueren donar fe. Sense contactes amb ningú del Paquistan que resultara sospitós. Sense propaganda d'al-Qaida trobada en cap escorcoll. Sense material per a poder preparar res. Massa poc bagatge per a una policia com la britànica que aviat va copsar fins a quin punt s'havien equivocat amb aquella detenció. Així, doncs, van amollar sense condicions els presumptes gihadistes procedents de Barcelona i els van deixar embarcar tranquil·lament en un avió cap al seu país.
Tanmateix, al Paquistan les detencions, les de Londres i les de Barcelona, no havien agradat gens. I com que els detinguts de Londres eren, a sobre, pròxims al president Musharraf, el govern britànic es va haver de disculpar. I què va dir en la disculpa? Que els espanyols li havien passat proves falses. No proves incompletes, parcials o poc creïbles, sinó falses. I després, ja que aquestes tenien l'origen a França, va acusar també el govern francès. En vist d'això, la pregunta és: si segons la policia britànica són falses les proves aportades a Londres, podem sospitar que les mateixes proves són igual de falses també a Barcelona?
Les detencions del Raval són estranyes i gens clares. I cada dia que passa, la cosa s'embolica més. Si hi ha proves contra algun dels detinguts, no les hem pogudes veure encara, però tot indica que no n'hi ha. Tot indica que ha estat un error monumental i que el govern espanyol ha volgut tapar l'error enviant els detinguts de Barcelona a la presó, a diferència d'allò que ha fet el govern britànic. I és això, precisament això, que espanta més. Espanta de pensar que, si et detenen a Barcelona pots preveure que aniràs a la presó, sense proves si cal, mentre que, si et detenen a Londres i no troben cap prova, et demanaran disculpes i et deixaran en llibertat. En la diferència entre una policia i una altra, entre un sistema judicial i un altre, entre un govern i un altre hi ha això que anomenem democràcia.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015