Mirant cap a Brussel·les

Dissabte desenes de milers de bascos eixiren als carrers de Bilbao per exigir un canvi de l'estatut polític del País Basc. Fou una manifestació molt semblant a la que el 18 de febrer va fer-se a Barcelona, car també s'hi reclamava el dret de decidir, una qüestió que ja no pot tenir únicament en compte què en puguen pensar Espanya o França, sinó també la Unió Europea. Brussel·les ja és, per tant, un objectiu i hauríem d'anar pensant la manera d'aconseguir que el nostre problema passe de ser un problema espanyol a ser un problema europeu.

Estic convençut, i ja ho he dit més vegades, que d'ací a vint anys, a tot estirar, una part del nostre país, el Principat, no formarà part de l'estat de les autonomies espanyol. Però no sé què serà. Segurament un híbrid, com el que es comença a dibuixar al nord d'Irlanda; un model territorial i institucional impensable sense l'existència de la Unió Europea. És raonable de pensar que una part d'Euskal Herria, Escòcia i Flandes es trobaran en una situació semblant. Són quatre problemes que poden inestabilitzar massa la Unió, si no es resolen. Quatre problemes que molts polítics europeus ja saben que un dia o un altre hauran d'atendre.

Europeïtzem-los doncs, i fem-ho de seguida. Perquè com més aviat el 'problema' català i basc deixe de ser un afer intern espanyol i passe a ser un problema europeu més a prop serem d'una solució raonable per a tothom.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet