Opinió
-
Ferralla nuclear
Vicent Partal
24.09.2008
-
La pau
Vicent Partal
23.09.2008
-
La crisi
Vicent Partal
22.09.2008
-
Allò que calla el diari El País
Vicent Partal
19.09.2008
-
.bcn, així no
Vicent Partal
18.09.2008
-
Astúries minvant
Vicent Partal
16.09.2008
-
Escoles
Vicent Partal
15.09.2008
-
Hipocresia
Vicent Partal
12.09.2008
-
Pi de la Serra
Vicent Partal
30.07.2008
-
Sort, Oleguer
Vicent Partal
29.07.2008
-
La querella Escarp
Vicent Partal
25.07.2008
-
És la mundialització
Vicent Partal
24.07.2008
-
Com engendrem un monstre?
Vicent Partal
23.07.2008
Vicent Partal
26.03.2008
Hàbil, sí. Però...
Carod ha estat molt hàbil. Abandona la batalla per la direcció d'Esquerra, prova d'aïllar-se de les crítiques i posa Puigcercós de diana dels crítics. No és poca cosa la que aconsegueix amb un sol gest. Però, amb això, es limita a ajornar la confrontació amb la militància, a guanyar temps i potser a esperar que el caos siga tan gros que li demanen que torne. L'habilitat de Carod, especialment quan es tracta de supervivència política, és realment espectacular. Però defugir el protagonisme nominal dins el partit no arregla ni canvia ni dissimula el seu protagonisme en la definició d'una estratègia i d'una política d'aliances que són les que han portat Esquerra a la crisi en què s'ha sumit..
Al congrés, Carod s'estalviarà el primer titular, el que presumiblement el presentaria com a derrotat de la batalla interna per la presidència del partit. Evidentment, estalviar-se una derrota com aquesta (ni els seus no creuen que puga guanyar) és una inversió de futur important. Allò que interessa Carod és estar al govern, i difícilment podria presidir una candidatura electoral després d'haver estat derrotat en una votació interna del partit. En el seu somni, que és de repetir de candidat d'Esquerra a les eleccions del 2010, hi ha un obstacle menys. Però això no vol dir que el camí siga fàcil, per molt que guanye temps.
En primer lloc caldrà veure quina crítica, quin vot negatiu, tindrà la ponència oficial. És cert que els seus podran argumentar que no és la ponència de Carod, sinó la de Puigcercós. Però segons quines siguen les crítiques i els suports aconseguits per Carretero i Renyer, la vista es girarà també contra Carod. Perquè ell és la figura que encarna la doble aposta pel tripartit, especialment la més dura, la segona. I els crítics han fet bandera de la crítica contra una política d'aliances que subordina ERC al PSC. Per molt que ara s'aparte, doncs, les crítiques l'esquitxaran, ben probablement.
Però, del congrés republicà del juny, potser n'emergiran noves cares fortes d'Esquerra. Carretero o noms, ara improbables però possibles, com Jordi Portabella. I com més forts siguen els nous caps més difícilment acceptaran la candidatura de Carod. El vice-president confia, per això, en les primàries i a presentar-hi batalla per convèncer les bases de la necessitat del seu concurs personal. És una estratègia que segurament és l'única que té a mà, però també és una estratègia perillosa, perquè és jugar-s'ho tot a una sola carta..., si abans no passa res. Perquè no crec que Esquerra abandone el govern per voluntat pròpia, però pot ser que es veja forçada a deixar-lo. I tinc curiositat de saber què faria aleshores Carod, sense control del partit i interessat sobretot a mantenir-se dins el govern. És una de les grans incògnites que el pròxim i interesantíssim congrés d'Esquerra no aclarirà, però que faríem mal fet de perdre de vista.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015