Opinió

 

<113/169>

Vicent Partal

22.11.2010

Un debat incomplet

Finalment, ahir es féu a TV3 el que haurà estat l'únic debat de campanya (si no és que encara prospere el cara a cara Mas-Montilla). Però fou un debat incomplet en una campanya, una més, marcada per una exagerada pressió contra els partits extraparlamentaris, insòlita a Europa.

Ningú no posa en dubte avui que els sis diputats presents ahir als estudis de TV3 representen, de moment, els principals partits polítics catalans. Però cal tenir molt poc sentit comú per a negar que hi ha formacions que aquests darrers mesos han tingut molta incidència en el debat polític del país i que ahir eren totalment absents, com ho han estat durant la campanya sencera.

No és, tan sols, el cas evident de Solidaritat o de Reagrupament. Montserrat Nebrera, per exemple, obria informatius, dia sí, dia també, quan disputava la presidència del PP a Alicia Sánchez Camacho. I el candidat d'UDyP era fins l'altre dia diputat de Ciutadans i tenia un seguiment notable. És innegable la presència pública de sectors polítics com el representat per Des de Baix. O és impossible de negar, per desgràcia, que les idees racistes de Plataforma per Catalunya tenen un eco visible en incidents passats aquests darrers anys.

Però cap d'aquestes opcions no es va veure ahir. Ni Solidaritat, per molt que la majoria de les enquestes indiquen la seua possible entrada al parlament. I encara menys els altres. Ciutadans, que fa quatre anys n'era absent, podria haver-ho recordat, però no ho va fer. Quan ets a dins, sembla que els de fora fan nosa.

La maquinària és en aquest sentit implacable. I molt nociva per a la democràcia. No és el debat i prou. És l'absurd i pervers sistema de blocs que els partits no solament promouen als mitjans públics, sinó que ara volen imposar també als privats.

És sabut que enlloc d'Europa no hi ha una regulació que es puga comparar a la legislació espanyola, que és en definitiva la que s'aplica en les eleccions catalanes. Enlloc d'Europa no s'informa sobre la base del nombre d'escons d'un partit o d'un altre, ni s'amaguen els partits que no tenen representació al parlament. Entre més raons, perquè enlloc d'Europa no hi ha qui pense que en quatre anys no canvia res. Solament la situació italiana (ai!) podria acostar-s'hi, però és just en el moment de les eleccions que més se n'allunya. A Itàlia els partits es reparteixen més o menys el temps dels informatius, però és precisament en eleccions quan se'l poden repartir menys.

Les conseqüències d'aquesta política no sempre tenen èxit. Hi ha el cas de Ciutadans, en la passada legislatura, i diumenge veurem què passa en aquesta. Però és simplement immoral de sotmetre les opcions extraparlamentàries a un enorme esforç extra per a entrar a l'hemicicle. Perquè això perverteix el valor del vot.

(I no oblide que, a sobre, hi ha les enquestes. Alguna de les publicades ahir portarà molta cua, si els resultats de diumenge no són els que el director del diari hauria volgut.)

Mail Obert