Opinió
-
Ara comença tot
Vicent Partal
21.01.2009
-
Avui, 366 dies
Vicent Partal
20.01.2009
-
Aznar a la Cardenal Herrera
Vicent Partal
19.01.2009
-
Reduccionismes
Vicent Partal
16.01.2009
-
Tremosa
Vicent Partal
13.01.2009
-
Ni Alacant ni París: Màlaga!
Vicent Partal
12.01.2009
-
Un despropòsit preocupant
Vicent Partal
09.01.2009
-
Territoris ocupats
Vicent Partal
08.01.2009
-
Podien haver dissimulat, si més no
Vicent Partal
31.12.2008
-
Climent Garau
Vicent Partal
30.12.2008
-
Aparentar allò que no som
Vicent Partal
29.12.2008
-
Guantánamo basc
Vicent Partal
23.12.2008
-
Reivindicació de Galileu
Vicent Partal
22.12.2008
Vicent Partal
29.01.2009
Si n'eren disset
Va passar divendres, però no s'ha sabut fins fa poques hores: dos míssils dels Estats Units van matar disset persones divendres en una zona remota del Paquistan. Divendres Obama ja era president. Segons que sembla, els míssils es van disparar per una ordre personal d'ell. En tot cas, aquests són els disset primers morts d'Obama. I em sobta que en fem tan poc cas, després del rembombori que hem organitzat amb el canvi a la presidència.
Oficialment, el secretari de Defensa diu que eren membres d'al-Qaida, tots disset. Això és tenir punteria, sí senyor. Però al Paquistan no ho veuen tan clar. Ni l'acció concreta ni la manera de fer-la, sense avisar les autoritats del país i fent servir avions no tripulats. Ni el mètode: de fet, els partits han demanat a Obama que ature aquesta mena d'accions. L'atac va ser al Waziristan, una zona amb una intensa activitat gihadista; més concretament, a Mir Ali, un petit poble, a poc passos de la frontera, on fa anys va lliurar-se una important batalla contra els talibans.
És veritat que Obama va dir durant tota la campanya electoral que volia retirar les tropes de l'Irac, però que, en canvi, pressionaria més al-Qaida. I això inclou, sobretot, pressió militar a l'Afganistan i al Paquistan. No és, per tant, l'atac allò que m'ha sorprès. Allò que m'ha sorprès és la discreció amb què l'hem rebut tots plegats: vull dir els diaris, els comentaristes, els lectors... I això, per favor, que s'entenga, primer i per damunt de tot, com una autocrítica.
(PD. Un lector em fa veure que dissabte passat alguns diaris ja en van parlar. No ho vaig veure però això no és cap excusa.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015