A Europa

El panorama de les eleccions europees va aclarint-se molt. CiU anirà amb el Bloc Nacionalista Valencià, potser amb Unió Mallorquina i el PNB, i tot indica que avui el PSM anunciarà que anirà amb Esquerra, Aralar i el Bloque gallec. La configuració en aquest format de les dues candidatures, més la presència d'Iniciativa per Catalunya, sembla que fa probable que tinguem al juny tres eurodiputats sobiranistes i de gran nivell instal·lats a Brussel·les amb Raül Romeva, Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras formant això que a can Barça en dirien un trident.

Una candidatura única no ha estat possible. Segurament perquè els recels i les desconfiances són encara massa greus. La tensió dins el govern balear entre UM i el PSM, i les desavinences entre CiU i Esquerra ho han frustrat. En el cas mallorquí és raonable que, amb el govern a un pas del trencament, el missatge d'unitat siga difícil de vendre. En el cas del Principat és una llàstima des del punt de vista polític, però tampoc no es pot anar més de pressa. Quan hi parles, els de CiU diuen que no els valen paraules després d'aquests anys de persecució sistemàtica i reclamen un gest polític en alguna institució, abans d'estudiar una possible candidatura d'unitat. I a Esquerra recelen dels convergents i asseguren que Montilla compleix els pactes, però Mas no. Possiblement les expectatives electorals, clarament a l'alça per a Convergència i clarament a la baixa per a Esquerra, tampoc no hi ajuden. Ens haurem de conformar, doncs, amb una campanya que estaria bé que fóra plena de joc net, exempta d'agressions innecessàries, especialment tenint en compte que els candidats són fins i tot amics i representen línies polítiques molt semblants.

I si res ha d'arribar, ja arribarà. No podem oblidar que passen petites coses que no són gens intranscendents, encara que d'entrada puguen semblar anecdòtiques. Al Consell Comarcal del Segrià Esquerra ha plantat cara al PSC i aquest ha expulsat els republicans del govern, fins i tot amenaçant el pacte que tenen a la Diputació de Lleida. I a Vilafranca CiU, Esquerra i CUP, plegats, han intentat una moció de censura per a fer fora de l'alcaldia els socialistes, que l'ocupen des del principi de la democràcia. Una moció de censura que no és explicable per cap barrabassada local del batlle, que no ha fet res que puga suscitar la condemna unànime de la resta. Simplement, es tracta d'un canvi, que ja veurem si arribar a prosperar i que va insinuar-se l'11 de setembre de l'any passat, quan els tres partits que ara fan la moció hagueren d'enfilar-se amb una escala al balcó de la casa de la vila per posar-hi l'estelada, prohibida pel batlle del PSC.

Evidentment són fets locals, anecdòtics si volem, però que no deixen de ser significatius. Fa un any la possibilitat d'un pacte com el de Vilafranca hauria estat rebutjada sense contemplacions, per meres raons ideològiques. Però avui, a CiU, ningú no hi posa cap pega i, a Esquerra, si bé la cúpula instal·lada al govern se sent incòmoda entre les bases, ja no causa ni estranyesa ni incomoditat parlar obertament de pactes com aquests en les institucions. Ni a la base, ni al carrer de Villarroel, per cert, on les veus crítiques del tripartit van pujant de to cada dia més.

No hi ha pressa, doncs. Vegem primer si aconseguim de situar tres grans eurodiputats a Brussel·les i l'endemà ja en continuarem parlant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet