Més enllà dels elogis

Antoni Farrés ha rebut aquest cap de setmana tota mena d'elogis. I se'ls mereixia tots. Però, a mi, m'hauria agradat també un homenatge més sincer, com seria el de parlar en públic i en veu alta de les seues idees, de les obsessions que el seguien aquests darrers anys i que no perdia ocasió d'explicar. Ell, per exemple, pensava que els partits s'havien allunyat massa de la gent i reclamava eleccions més directes, amb candidats que 'degueren' més als votants que no als aparells dels partits.

El nostre sistema polític va ser molt condicionat per la transició. En aquell moment de convulsió total els qui dirigien el pas del franquisme a aquesta cosa que tenim ara van optar per reforçar el paper dels partits. I també per deixar sobreviure tants pocs partits com fóra possible. El seu ideal hauria estat un pacte entre el PSOE i la dreta franquista, però això no va poder ser... tot i que algun dia haurem de recordar, per exemple, que els socialistes van arribar a oposar-se a la legalització del PC i del PSUC.

La por, visceral entre els neodemòcrates provinents del franquisme, era d'això que en deien el 'caos' i el 'descontrol'. Per tant, els uns i els altres, ben aconsellats pels alemanys dels maletins i faunes similars, van acordar el sistema electoral que tenim, un sistema que penalitza els partits petits o els territoris especialment perillosos, com és el cas ben especial del País Valencià, amb el cinc per cent de barrera mínima. I per això ells van acordar també el sistema de confecció de les llistes electorals que tenim, un sistema que dóna tot el poder a les seus centrals dels partits. Tant hi fa, que un polític siga popular o no, que agrade a la gent o no, que siga interessant o no. A qui ha d'agradar, a qui ha d'interessar i allà on ha de ser popular és a la seu del partit. Siga al carrer de Nicaragua, de Blanqueries o de Ferraz. Siga al carrer de Còrsega o al carrer de la Ciutat, com Farrés va descobrir aleshores.

Tanmateix aquesta herència de la transició no ha de ser forçosament eterna. L'ex-alcalde de Sabadell parlava de llistes obertes i fins i tot de circumscripcions majoritàries, una qüestió encara més tabú. Jo no ho sé, si cal arribar fins aquí. Tinc dubtes sobre si els elegits han de ser-ho quedant-se tota la representació de les circumscripcions. Però no tinc cap dubte que les llistes han de ser obertes. I encara en tinc menys per a pensar que la majoria dels actuals capa dels partits no ho serien, si tinguera l'opció d'elegir qui se suposa que elegeix, és a dir, l'elector.

Sentint tants elogis merescuts i sincers com s'han dedicat a Farrés aquest cap de setmana m'ha fet l'efecte que, a ell, també li hauria agradat de sentir veus de companys seus, de polítics que anassen més enllà, allà on ell va fitar durant tota la seua magnífica vida.

Ho diré d'una altra manera: a mi, com a mínim, m'hauria reconfortat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet