Opinió
-
Brillant
Vicent Partal
27.03.2009
-
L'eficàcia, això és
Vicent Partal
25.03.2009
-
Mesurem la diferència
Vicent Partal
24.03.2009
-
Interessant, això que ha passat a la ministra Chacón
Vicent Partal
23.03.2009
-
La responsabilitat del conseller Saura
Vicent Partal
19.03.2009
-
El preu és la bandera
Vicent Partal
18.03.2009
-
Ja tenim ací la trampa
Vicent Partal
16.03.2009
-
La voracitat dels espanyols
Vicent Partal
10.03.2009
-
Internacionalitzar
Vicent Partal
09.03.2009
-
El dret de tots o el dret d'uns quants
Vicent Partal
05.03.2009
-
Zapatero hauria de llegir el Tirant
Vicent Partal
03.03.2009
-
Una lliçó espanyola
Vicent Partal
02.03.2009
-
GMail beta
Vicent Partal
25.02.2009
Vicent Partal
01.04.2005
Sobre Terri Schiavo, amb respecte
La mort de Terri Schiavo ha posat de nou sobre la taula el debat sobre si hi ha el dret d’una mort digna. Ja saben que, en aquest cas, després de quinze anys sense activitat cerebral detectable, el marit de Terri Schiavo demanava a les autoritats que deixessin d'alimentar-la artificialment, alhora que els pares volien que continuara aquest suport artificial que la mantenia en vida. És un debat amb poques arestes clares, que ens fa veure la complexitat del món en què vivim i la dificultat de prendre posicions rotundes sobre qüestions tan delicades.
Hi ha, en primer lloc, el dret de la vida, que tots invoquem. I que hauria de trobar-se per damunt de qualsevol altre. Però de què parlem, quan parlem de vida? Del simple fet biològic o d'un fet diguem-ne intel·lectual? Quinze anys sense senyal d'activitat cerebral és molt de temps i sembla indicar un camí irreversible. Més encara: la via contrària, la de mantenir artificialment el pacient en vida, també té uns límits. Fins quan cal mantenir-la-hi? No invalida l’artificialitat mateixa del suport l'argument de respectar la vida? El respecte a la vida, crec, ha d'incloure el respecte a la mort, amb naturalitat. La gent no pot ser assassinada, però no deixar-la morir, no viola també la normalitat de la vida? Perquè la mort forma part de la vida. Fins i tot li dóna sentit.
En el cas Schiavo hi ha, tanmateix, un element final que em sembla el més difícil de tots. I aquest fet és la manca d'una voluntat clara de la pacient, expressada abans d'entrar en l'estat de mort cerebral. Amb una declaració escrita prèvia crec que el debat hauria estat molt diferent. Sense aquesta declaració la batalla entre el marit i els pares ha estat dolorosa. Cruel. Perquè en definitiva tots dos tenien, diguem-ho així, un cert dret d'interpretació sobre la situació. I pontificar sobre què hauria decidit ella crec que és arriscat per totes dues parts. Però estic convençut, alhora, de l'amor, i del dolor, que les posicions dels uns i els altres reflecteixen, vagen equivocats o no. Per això em dolen, em semblen fora de lloc, les manifestacions oportunistes que han provat de treure profit polític immediat del drama humà d'una família desfeta i confrontada. Crec que la família de Terri Schiavo, tota, però sobretot Terri, mereixen més respecte i consideració.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015