Certeses sobre el 9-N

Primera certesa: hi haurà urnes el 9 de novembre. Votarem en un format diferent del previst, però votarem. La dada clau serà veure si la gent ix a votar o protesta quedant-se a casa. Entenguem-nos: un milió de votants no és igual que dos o tres.

Segona certesa: hem estat a un pam de la catàstrofe. I encara som molt a prop, però hem sobreviscut. Ho hem evitat pels pèls, literalment. Però no podem fer gaires més jocs com aquest o hi prendrem mal tots.

Tercera certesa: tot això ens ha afeblit i demana temps de recuperació. S'ha trencat la confiança entre CiU i els altres. Reconèixer-ho és la primera pedra per a recuperar-nos. No ho compliquem més.

Quarta certesa: a més de pensar en el referèndum i en el procés, hi ha qui pensa a guanyar eleccions. És legítim, per bé que a mi em faça una pena infinita. 

I cinquena certesa, i la més important: el procés d'independència no s'ha acabat. Ni de bon tros. Tenim tot allò que teníem despús-ahir, llevat de la unitat dels partits i la proposta de consulta que s'havia fet. Tota la resta és al mateix lloc on era.

Amb un detall important: aquesta situació que vivim té vint-i-quatre dies de recorregut. En tres setmanes i mitja sabrem si això ha tingut sentit o no, si obre portes o en tanca, si és una via vàlida o no i, en conseqüència, si cal una sotragada o no. 

La societat civil hi té la veu principal, però passe què passe no hem d'oblidar que la continuïtat del procés d'independència no està només a les mans dels partits. Ni principalment. Com s'ha vist perfectament aquests darrers anys.

Per a més detalls, podeu llegir l'editorial d'ahir, que vaig anar actualitzant durant el dia.

--L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Xavier Batlle

Jo crec que estem millor que deu dies enrere. Bàsicament perquè tenim una situació política més real, si no hi havia unitat més val que s'hagi vist ara. Actuar segons uns paràmetres que no són reals no porta a encertar les accions. La paràlisi institucional dels darrers 10 dies era molt més perillosa que no pas rebaixar la institucionalització de la consulta. Perquè és l'únic que ha variat, no hi ha haurà cens i serà registre al moment. Però hauríem tingut cens? Hi haurà canvis de locals, però també n'hi hauria hagut en alguns municipis, i aquests ocuparien les portades. Hi haurà menys votants pel NO que amb l'anterior consulta? En canvi ara tenim una consulta factible. Si anem a votar multiplicarem per 100 l'efecte de les consultes populars, i van ser molt efectives. Per mi, només hi ha hagut un error, i és que la reunió d'aquell divendres hauria d'haver durat més hores fins a deixar-ho tot clar. Però potser no podia ser, i calia que algú sortís de la reunió. En qualsevol cas, si el problema més greu que hem tingut ha durat 10 dies, és que anem molt bé. Seguim endavant.

Erika Casajoana

Sabem que cal escollir amb molta cura el moment per trencar amb la legalitat espanyola. Només ho podem fer un cop, i ha de ser definitiu.
Esquerra ha de deixar enrere la fama de partit d'eixelebrats i adonar-se que vulnerar una suspensió del Tribunal Constitucional fóra autodestructiu. Cal que el trencament sigui la Declaració Unilateral d'Independència, perquè quan l'Estat reaccioni, diguem que la seva legalitat ja no és la nostra.
Artur Mas s'està revelant com un magistral jugador d'escacs. La seva estratègia està calculada i es mou tres o quatre jugades per davant de Madrid. Farem escac i mat.

Oriol Gordó

Com bé dieu, hem estat a un pam de la catàstrofe, però em pregunto si la situació anterior no ens hi hagués dut, també, a la catàstrofe. Des de fora, semblava que la situació estava encallada i a punt de podrir-se. Ara, com a mínim, tornem a estar en moviment.

Per altra banda, penso que no fa pas tants mesos era el consens generalitzat, com a mínim en els ambients més mobilitzats, que la solució final seria unes eleccions plebiscitàries. Penso que el cop d'autoritat del president Mas ha tingut la virtut de tornar-nos a posar a tots en un escenari factible i creïble, ja que no m'imagino com el govern espanyol podrà impugnar unes eleccions autonòmiques. Què aquesta acció de participació ciutadana no és l'escenari somiat? És cert, no ho és. Tampoc ho era la pregunta de la consulta. Però de la mateixa manera que a la pregunta de la consulta al final vam saber veure-li totes les gràcies i vam aprendre a ignorar-li les mancances, tinc l'esperança que a aquest nou fill de la ment del president Mas li acabem apreciant els punts forts, i sapiguem tolerar-li els defectes.

Perquè ara ja sabem a on anem. A unes plebiscitàries, i si les guanyem els independentistes, a una declaració unilateral d'independència.

Quim Sànchez

Després d’aquesta forta ensopegada anunciada avui, crec que no és vàlida l’alternativa que proposa pel president Mas.  Continuar tenint en la perspectiva política la legalitat espanyola significa ofegar la independència que tants anys fa que reclamem. I no és demagògia. Aquesta argúcia legalista ens ha portat a on som avui.

El poble català (del Principat i fora d’ell ) ja ha patit amb l’anunci de l’”aturada” del procés de la consulta inicial. Consulta que serviria per a fer una altra de posterior (explicitat avui pel mateix president ). És ben cert que com bé tu dius, això ( la proposta alternativa de votació del govern català) es podria traduir en una davallada en els vots emesos, i em pregunto com es valorarà políticament aquesta baixa participació...podem tenir una altra tormenta política. Des de fa temps era una obvietat que l’objectiu del  president Mas era arribar a unes eleccions d’acord i amb l’aval de la seva gestió política en el procés si aquest hagués triomfat. Aquella intel·ligència política que Mas ens volia transmetre (com una clucada d’ullet) fer-nos creure que tenia la fórmula per fer doblegar al govern espanyol, ara s’ha vist  en que ha quedat.

Llençar, ara, com alternativa, una llista unitària és del tot increïble : amb quin contingut,tenint en compte les diferències de tota mena que ja han existit  per intentar aquesta consulta ?. Fins i tot el president Mas ha desvelat, aquest matí 14-10, l’objectiu de fer servir “aquesta “ consulta per un altra de posterior (les eleccions plebiscitàries) i fer servir una DUI per negociar amb Espanya.

El dret d’autodeterminació és un dret polític i universal. La tàctica catalana hauria d’haver estat que els governs espanyols impugnessin  aquest dret en les  instàncies que pertoquessin i nosaltres acollint-nos a aquest dret hauríem pogut fer una declaració unilateral d’independència. La base és la voluntat política per fer una camí o un altra.

Jordi Pedemonte

Segur que soc simplista, però tal com jo ho veig tenim una colla de criatures amb caramels i cap vol perdre el que te. Els han demanat de posar-los tots junts a la taula però tots tenen por.
En veig un que no vol barrejar el seu caramel amb els altres per si agafa mal gust, un altre que te por de quedar-se amb la meitat i un tercer que en vol un de mes gros i es pensa tenir-lo sense haver de fer res, només per que ara sembla maco i el darrer no se a que juga.

Pel que diu en Mas, la "consulta" aquesta nova no serveix per a res, l'altre tampoc, cal fer-la? crec que es una manera d'evitar que la gent agafi una enrabiada de les grosses. Si cal unes plebiscitaries les fem i acabem ja amb el tema.

Que necessitem?
Un partit que agrupi tot el vot del SI que es podria dir DUI. 
Fem un nou partit amb gent desconeguda, podríem fer un sorteig amb els voluntaris del "ara és l'hora" per exemple, que representés únicament el SI i en cas de victòria es fa la DUI directament. Hauriem de demanar a les criatures que deixin jugar als grans abstenint-se de participar en aquestes eleccions. Tindrien tots els seus estimats caramels, no hi hauria contagi ni trencadissa i les mides no tindrien perquè variar respecte de les esperances que ara tenen.

Tots contents

Perdoneu però es que estic molt enfadat.

Jordi Torner

Força d'acord amb l'editorial. Per part dels partits cal responsabilitat i sentit d'estat. Més enllà de la consulta cal pensar, ja, en unes eleccions plebicitàries i una llista unitària, és fonamental. Ara, cal recolzar el president i fer que la consulta sigui un èxit i signifiqui una embranzida en el procés.

Amadeu Abril

Jo no tinc certeses, però sí la clara intuïció que el més probable és que hi hagi urnes… confiscades. Les possibilitats que el Govern central deixi passar això no son gaire més grans (tot just una miqueta) que les de la “consulta-A”. Espero que des de demà els partits parlin també del Pla C, amb franquesa. I en tot cas, si això passa (no és en el fons el pla?) les urnes i la votació confiscada (aquell dia; dos dies abans.. quan toqui) ens duran a una nova certesa: el partit que és el més fidel aliat del procés, sense dubtes ni fissures, és el PP ;-)

Josep Maria Jarque

A CiU sempre acaben pactant al Majestic.

Joan Goma

La clau és la primera certesa: Hi haurà urnes el 9-N?

És ben segur que el govern espanyol intentarà impedir-ho i que no serà possible que hi hagi urnes amb totels les garanties democràtiques sense platar-li cara. La questió és si la nova fórmula permetrà plantar-li cara sense arribar a un punt on el president Mas no estigui disposat a arribar. 

Si és així, benvinguda sigui la nova fórmula.

Si al final hi ha urnes amb garanties democràtiques, tant se val si la pregunta amaga la trampa del sí-no i tant se val si la fórmula és una o unaltre. El que és important és que poguem votar i ens poguem contar.
Un cop s'hagi certificat i s'hagi aixecat acta notarial de que la majoria de catalans volem la independència ja heurem guanyat. El govern espanyol no podrà pretendre ser una democràcia i mantenir sota el seu domini Catalunya en contra de la voluntad de la majoria dels catalans.

I no ens preocupem per si els del no votaran o no votaran. Ja s'apanyaran. Per nosaltres i pel món és fins i tot més rotunda la victoria del sí-sí amb 2,5 milions de vots a favor i 0,5 en contra que no pas amb 2,5 milions a favor i 1,5 en contra.

Pep Agulló

Ha estat un dels dies amb més neguit de fa temps. Aquest canvi de format precipitat (és podia haver previst!) però raonable d’una altra consulta pel 9-N fet pel president, ha generat desconfiança, i aixecat recels però no s’enten les raons d’ERC i IC-EUA per donar per trencat el consens. La CUP ha demostrat la seva aposta ferma pel país. Els tics electoralistes d’ERC i IC-EUA repartin culpes, m’han deprimit i enrabiat infinitament perquè mostren que la seva idea d’unitat només amaga interés partidista i poc més. Dirigents que semblaven estar a l’alçada dels reptes han demostrat tristament la cara més roïna. Fet i fet, però, el 9-N segueix viu, i ara, de forma clara. El que passi el dia 9-N podria apedaçar el descosit i segurament, amb la pressió de les organitzacions ciutadanes, canviarà molt el panorama però la unitat dels partits (espero que es recomposi), difícilment tornarà a ser tan monolítica com ens semblava. No vull parlar d’eleccions. És importantíssim el que passi el dia 9-N. La participació ha de ser alta. Tots al carrer i que vinguin…Hem estat a un pam de la catràstrofe però no estem, encara, ni de lluny, a un pam de la victòria. La realitat és complexa.

Àlfons Sànchez

Sincerament, amb aquest succedani de consulta, i amb la reacció dels partits que sembla més un cabreig que se'n passa prompte (típic en persones però més estrany en organitzacions), és impossible no pensar que és un altra "trampa" per a que el govern espanyol torne a retratar-se. Probablement no s'arribe a votar el 9N.

Si després venen les plebiscitàries, cap problema (excepte pel risc de cansar als votants). Si està tot en la fulla de ruta, i estic segur que és així per com de previsibles són en Madrid, seguim dins de les previsions, encara que s'escenifique improvisació...

Quan la partida acabe, será apassionant revisar l'estratègia d'aquesta partida d'escacs, encara que una de les parts no sàpiga ni que està jugant... Confien tant en la seua superioritat que ni se'ls passa pel cap la necessitat de ser prudents.

Josep Castelltort

Com trucaré al portal del veí que va venir de Jaén fa 40 anys per dir-li que vagi a votar "no" a una mesa de voluntaris de la independència, però que no servirà perquè les verdaderes vindran després?
 Només sortirien sis.
No m'ho explico més que com desencadenant d'un canvi de situació a CiU.
De fet, la trampa de la legalitat és perversa. Tot ha de ser legal, però és impossible. És una arma en mans dels enemics interiors.  Caldrà encara trencar aquest vincle amb Espanya.
La batalla de la franquesa i legalitat crec que ja l'hem guanyat i no dóna més de sí. Ara caldrà tirar més al dret, que no vol dir depressa.
El poble ha trobar la manera d'encaminar el procés i donar oportunitat als polítics a encapçalar-lo. La carta és l'ANC i s'ha de pensar que en Mas ho sap.  No crec que s'hi vulgui enfrontar.

Linus Fontrodona

La societat s’ha de fer sentir sobre aquest canvi de rumb injustificat –i injustificable; la prova és que ni el govern mateix ho ha intentat--. Espero que l’ANC s’hi oposi clarament i que demani tornar a la consulta “il·legal” acordada o bé a una convocatòria immediata d’eleccions amb l’objectiu de declarar la independència (i només per a això!). Que UDC no hi combregui és un problema seu que no pot seguir llastrant el govern ni, molt menys, tot el procés. Que la direcció d’ICV no vulgui la independència no compta tant, i en qualsevol cas ja ho acabarà resolent el mateix partit quan els abelleixi o s’hi vegin forçats. Aquests partits (i potser tampoc CDC) no tenen pas la força que es pensen que tenen o que volen fer veure que tenen. Tanmateix, la gent sap molt clarament què vol, i només necessita una via per a expressar-ho; sigui quina sigui, però, això sí, clara i digna i intel·ligible davant el món.Estic molt decebut de la covardia del nostre govern. No me l’esperava just ara, tan aviat... Però som la gent qui compta i crec que, majoritàriament, ja no tenim por de res, ni tan sols a l’hora de desobeir. El que sí que temem és de fer el préssec i el ridícul. I més que mai, després de tot el temps i l’esforç que hem emprat, estem emprant i seguim decidits a emprar. 

Ramon Perera

Procuro ser breu. Unes eleccions 'ordinàries' amb un programa pactat pels partits independentistes per assegurar-se una majoria absoluta al Parlament no em sembla més difícil ni pitjor que altres opcions imaginables per arribar a una declaració d'independència.


Aquesta nova consulta pot donar compliment al compromís contret de consultar al poble de Catalunya, amb les limitacions imposades per les circumstàncies, i també l'oportunitat al govern espanyol de prohibir i anular l'última possibilitat restant de preguntar l'opinió dels catalans sobre el futur polític del seu país.

El govern espanyol, per boca del seu ministre de justícia, ha admès la possiblitat de tolerar un altre tipus de consulta, això sí, canviant la pregunta. Pot ser l'inici d'un canvi en el seu tradicional i reiteratiu 'no a todo'? Pot ser el resultat de pressions exteriors?

Fan tard, no volem admetre un canvi de pregunta i no són de fiar.

Josep Usó

El dia d'ahir va ser intens. Molt intens. Pocs així se'n poden viure en una vida. I amb opinions per a tots els gustos. Personalment, crec que aquest no és el moment de pensar en guanyar unes eleccions. En aquest sentit m'ha sorprès molt favorablement el sentit d'Estat que ha demostrat la CUP. Sense menystindre la resta de partits catalanistes, que malgrat les crítiques i les ferides s'han compromès a recolzar la consulta.
I crec també que el dia 9 de novembre hi haurà urnes. I que, com es deia en l'editorial d'un parell de dies enrere, cal que el poble vaja a votar massivament. Ara mateix, només resten vint-i-quatre dies, per a la consulta. I la gent, el recolzament de la gent, és fonamental. Just ara no es pot dubtar. I menys encara de nosaltres mateixos. No es pot oblidar que l'adversari no ha guanyat perquè no ho pot fer. Els únics que podem perdre som els catalans. I no tenim el dret de fer-ho. Al cap i a la fi, la consulta, si es fa, si vota molta gent i si el resultat Sí-Sí és majoritari, no dóna directament res. caldrà continuar fins assolir la independència. No podem defallir. Si el 9-N hi ha urnes, i n'hi haurà, cal anar i votar. Qualsevol altra postura no em sembla seriosa. I, per descomptat, pense que cal votar Sí-Sí. L'Estat espanyol que faça el que vulga.
per cert. Em sembla important que, per fi, algú del Parlament Europeu haja parat els peus als qui banalitzen el nazisme. Un nazisme amb el qual, l'Estado Espanyol ha tingut i té, massa relacions íntimes. Un motiu més per anar a votar el 9-N. Ànim. <Ja només resten vint-i-quatre dies. Tres setmanes i mitja. Un bufit, al pas que va tot. Seràn frenètics, aquests dies. Però els recordarem amb enyorança. Segur. I els explicarem als nets.

Secundí Mollà

Em sembla del tot intel·ligent la proposta del president Mas.

En primer lloc, hi haurà, tal com els partits pro-consulta volien, urnes el nou de novembre.

En segon lloc, qualsevol posició que adopti l'Estat és dolenta. D'una banda, prohibir la consulta representaria no permetre ni tan sols una «macroenquesta» i açò, a ulls de la comunitat internacional, estaria molt mal vist. I d'una altra banda permetre la consultaimplicaria no poder deslegitimar el resultat argüint manca de garanties democràtiques, perquè aquesta mancança seria producte dels propis impediments de l'Estat.

En tercer lloc, amb aquesta consulta no es tanca res. Hi ha una segona part per ratificar aquest resultat: unes eleccions plebiscitàries, aquestes sí, ben blindades i amb totes les de la llei.

En quart lloc, els partits als quals pot incomodar posicionar-se en unes plebiscitàries, parlo d'ICV-EUiA i d'UDC tenen una sortida ben digna, la de veure's abocats a situar-se, com no pot ser d'altra manera, al costat del que ja ha decidit democràticament el poble en la consulta.

I per últim un missatge per a tots els que en aquests moments pugueu sentir pessimisme. Imagineu que totes les estelades que hi ha a Catalunya fossin banderes espanyoles, que els manifestants de la Via catalana o de la V baixa fossin unionistes i que els independentistes fossin els tres mil manifestants del teatre romà de Tarragona o es dels últims 12 d'Octubre. Com us sentiríeu? I com es sentirien els unionistes? Doncs això. No crec que hi hagi motius per al pessimisme.

Octavi Monsonís

El dia 9 s'ha d'anar a votar.Aquest ha de ser l'objectiu, no n'hi ha d'altre. Es posen les urnes als col·legis electorals, es conviden observadors estrangers, la gent s'inscriu i vota tot alhora, el programa informàtic evita les duplicitats, els ajuntaments informen casa per casa dels llocs de votació, la premsa internacional informa del que succeesca el dia 9. Hi ha problemes? Sí, exactament els mateixos que hi havia en l'altra convocatòria. I la gent, acudirà a votar? D'això se n'encarregaran l'ANC i Òmnium, d'una banda i, de l'altra, els partits polítics. Consulta de fireta? Si hi voten tres milions o més de persones i guanya el Sí-Sí, veurem qui serà el valent que parlarà encara de consulta de fireta. Amb aquestes xifres i aquest resultat immediatament quedarà homologada internacionalment la consulta.Que els partits posen les condicions que creguen convenients, tenen l'obligació de posar-les, així com l'exigència al govern de garanties que aquesta consulta es farà malgrat la prohibició, que també vindrà, però que porten els tres milions de persones a votar.Això demanem als partits, que facen ja la propaganda pel Sí-Sí, que posen els aparells del seu partit a treballar a tot gas, que s'adonen que ja no es pot parlar més de consulta sinó del contingut que cadacun d'ells vulga donar-hi.Senyors dels partits, deixeu ja de fer riure, sigueu a l'alçada del moment històric que us ha tocat en sort, discutiu entre vosaltres tant com vulgueu, però el dia 9 porteu tres milions de persones a votar. En cas contrari, els electors us llançaran a les clavegueres perquè els haureu traït.

Xavier Folch

Un joc de competències:

Una reflexió aparentment inútil, igual es pot reciclar: 
assumint que la Generalitat és incompetent per celebrar un referendum donat que no té competències, aleshores el Gobierno que és qui té la competència incorreix en una (flagrant, aixó és opinió) deixadessa de funcions donat que no les vol excercir i per tant es pot qualificar com a incompetent.

Segons la RAE (de moment, perque aquests també canvien les definicions de les paraules al franc albir)

competente

(Del lat. compĕtens, -entis).

1. adj. Que tiene competencia.

2. adj. Que le corresponde hacer algo por su competencia.

3. m. En la primitiva Iglesia, catecúmeno ya instruido para su admisión al bautismo.

i segons el DIEC (que també té la mateixa potestat de canviar les definicions)
competent 
1 1 adj. [LC] Pertanyent a algú en virtut d’un dret. No és un afer competent a aquest tribunal. 
1 2 adj. [LC] Adequat 1 . En lloc i temps competents. 
2 1 adj. [DR] Que té legalment el dret de decidir. Jutge competent. El tribunal s’ha declarat competent. 
2 2 adj. [LC] [DR] Que té competència en una matèria. No és competent en aquestes matèries. 
3 adj. [LC] Reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc. Aquesta metgessa és molt competent. 
4 adj. [GL] En geol., que difícilment es pot deformar o plegar. Una roca competent

director@vilaweb.cat

En tres setmanes i mitja sabrem si això ha tingut sentit o no, si obre portes o en tanca, si és una via vàlida o no.