Com ho fem?

Ja no discutim si cal ser independents o no. Únicament discutim com fer-ho per esdevenir independents. I ahir la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana en va ser una prova més. Una prova més que la gent empeny per trobar la manera d'esdevenir independents. Empeny molt i empeny fort.

La constitució de l'ANC va ser plena de petits detalls que indiquen que avançat que és el procés. Va ser l'acte d'un moviment madur, concentrat en la feina, amb objectius concrets i a curt termini.

Ningú no dubtava, per exemple, del fet que la independència arribaria amb una proclamació unilateral, sense cap més discussió amb Espanya que la de negociar-hi, després de la proclama. I quan dic ningú, també hi incloc partits gens afeccionats als actes insurreccionals.

Tampoc ningú no dubtava de la força de la societat civil i dels intel·lectuals, però tampoc no es feien estranyes il·lusions de deixar els partits a banda. Uns i altres convivien, com hauran de conviure i reforçar-se d'ara endavant.
Però, sobretot, ningú no dubtava que proclamar la república, la nostra, és un objectiu possible i que es pot assolir a curt termini. El full de ruta aprovat ahir per set mil persones el situa al 2014, que és com dir demà passat. Però encara hi ha més, i aquest és l'indici més poderós: hi ha la seguretat que podem guanyar i que podem guanyar ara mateix. N'hi ha prou d'encertar el com.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hi ha la seguretat que podem guanyar i que podem guanyar ara mateix. N'hi ha prou d'encertar el com.