Opinió

 

<110/169>

Vicent Partal

19.11.2009

president.eu

Dia vindrà, i aviat, que l'elegirem per sufragi universal i, quan això passe, tot: la política local i la nacional, també l'europea, canviaran per sempre. De moment, avui es fa un passet més, i Europa tindrà president. Enmig d'una certa confusió sobre la importància que tindrà aquest càrrec, quina presència i quina representativitat. Però serà un president, comptat i debatut.

La construcció europea és un constant anar endavant i endarrere. El Tractat de Maastricht va ser un pas sòlid, però les excepcions dels estats a l'hora d'aplicar-lo ocupaven quasi tantes pàgines com el text legal. El complex Tractat de Lisboa no s'hi ressaga gens, i si ha estat aprovat, ho ha estat amb tantes dificultats i d'una manera tan poc lluïda que alguns dels tractes per a fer-lo més digerible el fan ballar sobre la corda fluixa.

És el cas de la presidència i del ministre d'afers estrangers que avui haurien de votar els representants dels estats membres. Sobretot la primera: els fa tanta por allò que pot significar que únicament segones files que no espanten gaire sembla que tinguen alguna possibilitat de ser elegits. A mi, hi ha coses de Van Rompuy que em criden l'atenció o que fins i tot em cauen simpàtiques: la seua afecció als haikús o que siga un blocaire literari persistent. I el fet de ser flamenc..., no independentista, però flamenc al cap i a la fi. Dit això, la seua estatura política no és comparable a la de Tony Blair, per exemple, i el seu impacte global serà molt menor, si és que surt elegit.

Això sí, serà el president de la Unió. I qui sap si no ens donarà una sorpresa. Conten que Kissinger, quan algú li va dir que Europa seria una potència emergent, va respondre que no sabia a qui telefonar quan volia parlar-hi. Potser Van Rompuy no és encara aquest 'qui', però segur que Kissinger hauria d'apuntar-se'n el telèfon a l'agenda. I això, vist amb la perspectiva dels anys, és un gran pas endavant, per més terra que ens vulguem tirar al damunt.

Mail Obert