Opinió
-
Aquells qui som com ella...
Vicent Partal
04.05.2009
-
Les coses volen temps
Vicent Partal
29.04.2009
-
Escenes de la Rambla de Barcelona
Vicent Partal
28.04.2009
-
Modest Prats
Vicent Partal
27.04.2009
-
Sarcasme
Vicent Partal
23.04.2009
-
Els anys que ens esperen
Vicent Partal
22.04.2009
-
Són dues coses: Carod i carotisme
Vicent Partal
17.04.2009
-
La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona (i repicó)
Vicent Partal
16.04.2009
-
Credibilitat
Vicent Partal
14.04.2009
-
A Europa
Vicent Partal
03.04.2009
-
Policies i prostitutes
Vicent Partal
02.04.2009
-
La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona
Vicent Partal
01.04.2009
-
És el dia
Vicent Partal
31.03.2009
Vicent Partal
19.05.2006
Montenegro a l'agenda
Atenció al referèndum de Montenegro de diumenge. És important perquè pot significar l'aparició d'un nou estat a Europa, el primer del segle XXI. Però sobretot és molt important perquè, per primera vegada, la Unió Europea ha fixat unes condicions per a reconèixer la independència d'un país. I són raonables: reconeixerà l'estat independent de Montenegro, si un cinquanta per cent de la població participa en el referèndum i un 55 per cent vota en favor de la independència. Ja ho signaria jo...
Els qui insisteixen a dir que no és modern ni contemporani això de proposar la independència d'un país, l'exemple de Montenegro els pot deixar en mal lloc. La resposta de la Unió al desafiament que és la relació actual, complicada, entre Sèrbia i Montenegro ha estat de proposar que la independència siga acceptada sota unes determinades condicions, molt raonables. Els anys vuitanta quan Estònia, Letònia i Lituània van proclamar la independència la reacció de la Unió Europea va ser de dir que mai no entrarien a la Unió, si es feien independents, perquè era més important l'estabilitat de la Unió Soviètica que no la llibertat d'aquells països. Supose que, veient el ridícul fet en la perspectiva d'una dècada, la Unió ha entès que la separació i la creació de nous estats no és cap drama, sinó una evolució lògica dels esdeveniments polítics.
Participació del cinquanta per cent i un cinquanta-cinc per cent de vots en favor de la independència. D'això, se'n diu un full de ruta...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015