Opinió

 

<11/169>

Vicent Partal

02.10.2014

Impotència

La sessió d'ahir del Parlament de Catalunya quedarà per a la història. D'ací a uns quants anys, probablement, n'hi haurà prou de repassar-la per a explicar el procés que va menar a la independència. Perquè mostrarà les actituds i els fets que diferencien els uns dels altres.


Deixem de banda el PSC i anem al tall. Vam veure, d'una banda, el bloc partidari de la consulta argumentant, exhibint raons jurídiques i polítiques per fer el pas que va fer. Això que en diuen desobediència, per bé que és, de fet, obediència estricta a la legalitat del parlament.


I a l'altre costat amenaces. Amenaces brutals, indignes d'un parlament democràtic. Però què feia el sergent Millo exigint a la presidenta que es publicassen els noms dels diputats que votarien a favor? Què es pensava? Què s'espantarien per això? Dolors Camats li va respondre molt bé: 'Si vol votem amb el DNI a la mà.' Quina manera de perdre les bones maneres i de perdre de vista on ets. Un diputat d'un parlament europeu amenaçant els seus col·legues d'enviar-los a la presó, com si açò fos Tailàndia o Bielorússia. 


I després, enmig de les inevitables rialles de l'hemicicle, alcen les mans a l'hora de votar, com dient: 'Jo no he estat! Jo no he estat!' No sé si esperaven l'entrada immediata de les furgonetes de la policia espanyola a colps de porra contra els rebels i es volien estalviar que els pegassen...


El cas és que no va entrar ningú, la moció es va aprovar, els diaris espanyols arrencaren a bramar i ara veureu com no passa res. Perquè no pot passar res. Organitzaran algun numeret judicial i prou. Cap diputat deixarà de ser-ho ni serà detingut. Ni la presidenta del parlament haurà d'anar als calabossos de la Via Laietana.


Ho vaig dir fa dies: bramen per veure si ens espantem. Però no poden fer gran cosa més. D'això que va passar ahir, en anglès en diuen 'provar l'aigua'. És a dir, mires si és freda o calenta, fas un pas prudent abans de ficar-t'hi del tot. I efectivament, ara que ja hem desobeït oficialment, només cal esperar a veure la temperatura de la reacció. Amb un detall important: cada hora que passe sense que ni Rajoy ni Millo puguen detenir cap diputat, malgrat tenir la llista per escrit, més evident serà la prova de la seua impotència. I no hi ha cap senyal més poderós que es puga enviar avui als nostres carrers que aquest.

Mail Obert