Opinió
-
No el podem deixar sol
Vicent Partal
20.01.2015
-
Les clavegueres de Barcelona
Vicent Partal
19.01.2015
-
La confiança
Vicent Partal
16.01.2015
-
La fi del començament
Vicent Partal
15.01.2015
-
Un Guantánamo a Occitània?
Vicent Partal
14.01.2015
-
Ambició i sort
Vicent Partal
13.01.2015
-
Ells no són Charlie
Vicent Partal
12.01.2015
-
El dic s’ha trencat
Vicent Partal
10.01.2015
-
Males notícies per a Rajoy
Vicent Partal
09.01.2015
-
Per l’Europa de la tolerància
Vicent Partal
08.01.2015
-
Prou d'insults
Vicent Partal
07.01.2015
-
La unitat té molts camins
Vicent Partal
31.12.2014
-
Grècia com a simptoma
Vicent Partal
30.12.2014
Vicent Partal
07.03.2014
Fem fora el PP
Avui tot de partits, sindicats i organitzacions valencianes ensenyen, ensenyem, la targeta roja al president Fabra. El símil futbolístic és per a demanar l'expulsió del Partit Popular de les institucions, per mitjà d'unes eleccions avançades que saben de sobres que perdrien.
El monumental desastre en què el PP ha convertit la Generalitat Valenciana i la situació lamentable en què han deixat el País Valencià és la justificació d'una convocatòria més unitària que mai, encapçalada per cares públiques de tot signe i condició unides per una sola voluntat: recuperar la dignitat que ha perdut el País Valencià.
El PP ha robat a mans plenes aprofitant-se de les institucions. El grup popular de les Corts Valencianes té un rècord ben trist: el percentatge d'encausats per corrupció més alt entre les democràcies occidentals. El president que, lamentablement, van votar els valencians va haver de dimitir i aquest que tenim ara no l'hem votat. La política d'espectacles i balafiaments ha portat el país a un estat de ruïna que ningú no pot dissimular. Ja no tenim bancs propis, el sistema financer valencià ha desaparegut. La desocupació ha pujat a uns nivells que fa pocs anys haurien estat inimaginables. Les empreses pateixen. Les infrastructures són penoses i la Generalitat és incapaç de defensar els interessos dels valencians davant Espanya.
I açò no és únicament conseqüència de la crisi econòmica. El PP s'ha col·locat a la dreta més extrema contra tot allò que siga valencià i progressista. L'atac a les escoles valencianes i a la llengua no té parangó des de l'època franquista. El tancament de totes les emissores que emetien en català, tant si eren del Principat com del País Valencià, és un atac sense precedents contra la nostra llengua. I és un atac que s'intensifica, probablement perquè saben que els queden molt pocs mesos per a executar-lo.
Molt pocs mesos que haurien de ser com menys millor. El 25 de maig les eleccions europees seran un test que caldrà aprofitar. Un mal resultat del PP pot precipitar les eleccions avançades. Per això ara cal fer força al carrer. Sense perdre de vista que després de la targeta cal jugar el partit i que els jugadors hauran de superar entrebancs entre ells que ja són visibles ara. Que la campanya, doncs, servesca també per a reclamar a l'esquerra aquella capacitat d'entesa que pot fer possible allò que volem tants valencians: perdre de vista finalment aquesta gentola que s'ha rifat el país sense vergonya i sense decència.
L'opinió del subscriptor:
Josep Usó: Pot ser aquesta nit és la fi del principi o el principi de la fi. El que està clar és que no es pot permetre que una banda de poca-vergonyes ens continue robant, insultant i, a més, tractant de donar-nos la culpa dels seus delictes.
Cal no defallir i mostrar-los cada dia que no els permetrem que seguisquen on estan. Ja n'hi ha prou del govern dels imputats, els condemnats i els lladres de tota mena i condició. El desastre al qual han dut al País Valencià és de tal magnitud que trigarem molt temps en recuperar-nos. Però ho aconseguirem amb una única condició. Fer-los fora i no permetre'ls tornar. Al menys, als què estan ara. A les persones, vull dir. D'aquests, només espere que la justícia siga igual per a tothom. I el que haja robat, que torne el que ha robat. Em referisc als milions de l'aeroport de Castelló, la Ciutat de la llum, Mundoilusión, la Ciutat de les arts i les ciències, la visita del papa, canal 9, els hospitals trampa i tantes i tantes estafes com han perpetrat. I si han de jubilar-se a la presó, com qualsevol altre. Res més. Targeta roja a Fabra. I als seus seqüaços, també.
Mara Sànchez: El País Valencià està preparat per al canvi. El problema és que heretarem un solar. Aquesta gent ho ha ensorrat tot i tindran, a més, la cara dura de fer una oposició ferotge des del minut primer. El nou govern valencià haurà de ser molt fort per a aguantar els atacs i les manipulacions constants que li van a caure damunt. Perquè aquesta gentola, que dius tu, no té límits. Ja ens ho han demostrat tots els anys que els hem hagut d'aguantar.
Carles Matute: Em sap greu dir això, però em fa l’efecte que al País Valencià, ara per ara, ho teniu força pelut. De vegades penso amb la gent com l’Eliseu Climent i d’altres, els quals han estat –i estan- treballant contra tot i tothom, com diu el poema de l’Espriu: “per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Els castellans, allà, han fet molt bé la seva feina, en tenim la prova i, penso, que serà molt complicat desempallegar-se de tanta brutícia de cop i volta. Cal retornar la consciència a molta gent i la consciència, el saber qui és cadascú i quins son els seus orígens, no es fa d’un dia per l’altre. Tant de bo m’equivoqui i en sigueu “molts més dels que ells volen i diuen”. Us ho desitjo de tot cor.
Víctor Serra: Ho sento Vicent. Tot i estar plenament d'acord amb tot el que dius, cada cop que vaig al Pais Valencià em sembla notar que l'espanyolisme i l'anticatalanisme encara guanyen. Tant d bo m'equivoqui.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015