Matar

L'escàndol desfermat per les joventuts del PP amb el seu vídeo, en què Alícia 'Croft' dispara, sí: dispara, contra independentistes i immigrants posa en relleu dues coses. Primera, la hipocresia de determinades condemnes de la violència. Segona, que, en la nostra societat, hi va calant un estrany concepte de mort, lligat a la diversió.

Sobre la hipocresia, la constatació és ben fàcil. Si, el joc en qüestió, l'haguessen fet la JNC, i no dic les JERC o la CUP o el partit de Laporta, i s'atacassen banderes espanyoles, és possible que l'Audiència Nacional ja se n'hauria ocupat i l'escàndol i la tergiversació política haurien estat colossals. Però, en aquest cas, les crítiques han plogut sobre el PP, com és natural, però aquest partit s'ha limitat a dir que rectificaria el joc, i ni tan solament li ha calgut disculpar-se formalment amb els independentistes i amb els immigrants. Entesos.

La segona qüestió és més delicada, encara. Cert que en literatura i en dramatúrgia l'assassinat és un clàssic i que fa segles que veiem morts sobre el paper o dalt l'escenari. Però el cinema, de primer, i sobretot els videojocs, després, ens han portat a un grau diferent de familiaritat amb l'atac mortal. L'hem integrat culturalment tant que l'empresa que dissenyava aquest joc ni tan sols trobava estrany que la candidata matàs. Els qui l'han fet no s'han adonat de què proposaven. Segurament que ho trobaven divertit i tot.

Hi ha experts que diuen que això no vol dir res en realitat i que no es pot exagerar. Però la banalització de l'assassinat, a mi, no em deixa tranquil. Ni quan disparen contra mi, com en aquest cas, ni en cap altra situació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Si, el joc en qüestió, l'haguessen fet la JNC, i no dic les JERC o la CUP o el partit de Laporta, i s'atacassen banderes espanyoles, és possible que l'Audiència Nacional ja se n'hauria ocupat.