Opinió

 

<106/169>

Vicent Partal

23.05.2011

Sense el PSOE

El vespre electoral ha portat molts canvis, però tots amb un denominador comú: el PSOE baixa, un fet importantíssim, si tenim en compte que el partit dels socialistes ha estat protagonista indiscutible de la transició. Tot indica que s'ha acabat el passat (o que s'acabarà en les pròximes eleccions espanyoles) i que emergeix, i emergirà encara més, una nova etapa política. Un canvi cridaner i important.

De moment, el cicle afavoreix el PP, és clar. Però no tot és tan fàcil per a ells. Al Principat, per més que els populars hagen crescut i siguen més forts que no ho havien estat mai, el partit que de debò menja terreny als socialistes és CiU. Les victòries de Barcelona i de Girona són, simplement, històriques, i la conquesta de la més que poderosa Diputació de Barcelona pot ser un cop definitiu, perquè aquesta institució era el motor real de l'aparell socialista, la màquina que feia poderós el partit.

CiU hauria de recordar, tanmateix, que fa poc el PSC manava a tot arreu. No és bo de confiar-se en el poder, i Trias, especialment, té un gran envit: demostrar que es pot governar en minoria, a condició de ser dialogant.

Però, si enlloc s'ha fet visible com la caiguda del PSOE obria noves vies polítiques, és al País Valencià. Durant anys i panys la barrera electoral del cinc per cent semblava impossible de superar pels nacionalistes, i molts dels qui dèiem que el País Valencià real no era com la política feia pensar teníem dificultats a ser creguts.

Doncs, n'hi ha hagut prou que fóra ben clar que el PSOE no servia de res perquè Compromís arribàs de seguida i sense dificultats a les Corts i a l'ajuntament de la ciutat, amb un nou per cent del vot. És cert que no s'explica tot només amb la baixada del PSOE i que Compromís, i també Esquerra Unida, han treballat molt bé. Però, sense la sensació ben clara que el PSOE no faria res contra Camps, és molt probable que l'inútil vot útil hagués continuat fent de tap de la realitat valenciana.

Ara el PP té la majoria absoluta a les corts, però amb una pèrdua clara de vots, per primera vegada. En perd Camps, encara que tinga més escons, i en perd ben significativament Rita Barberà, que veu de sobte com Compromís i Esquerra Unida irrompen en un ajuntament on estava molt tranquil·la contra un PSPV acomodat. Tots dos grups feren bandera ahir de la regeneració democràtica i de la lluita contra la corrupció. Tots dos anunciaren que començava un nou cicle polític, amb la vista posada en el 2015.

Abans, a mesura que vaja afonant-se el PSOE, probablement assistirem a la consolidació de l'altra esquerra, o a l'emergència d'una nova esquerra, més moderna i menys endropida. De fet, l'emergència d'alguns partits, ja es pot veure en el nostre país; i molt clarament, a Euskadi, on Bildu ja és la primera força de l'esquerra i falta veure què donaran de si les acampades, especialment la de Madrid.

Sense el PSOE, vet ací que tot és mou.

Mail Obert