Opinió
-
Caram, aquest dandi
Vicent Partal
14.10.2009
-
País tacat
Vicent Partal
13.10.2009
-
Aquella cosa d'allà a darrere...
Vicent Partal
12.10.2009
-
...i responsabilitat
Vicent Partal
07.10.2009
-
Un horitzó mogut
Vicent Partal
05.10.2009
-
Camps comença a suar
Vicent Partal
29.09.2009
-
El zapaterisme que s'esgota
Vicent Partal
28.09.2009
-
És hora de ser generosos
Vicent Partal
22.09.2009
-
La fi del projecte de Maragall
Vicent Partal
16.09.2009
-
Unes eleccions que poden ser més que unes eleccions
Vicent Partal
15.09.2009
-
El poder del gest més senzill
Vicent Partal
14.09.2009
-
És que són així!
Vicent Partal
09.09.2009
-
L'esperit d'Arenys i l'aïllament del PSOE
Vicent Partal
07.09.2009
Vicent Partal
03.12.2009
Incasòl
Una de les característiques d'aquest govern que tenim al Principat és la manera com calla. Calla molt bé. Però hi ha situacions en què el silenci és poc acceptable. Jo continue desconfiant de Garzon, però ahir va processar el responsable de la política del sòl i l'obligaren a dimitir cuitadament, esperant que amb això n'hi haja prou. I no n'hi ha prou.
La gravetat de la imputació afecta de ple el govern (i el PSC, per cert). El senyor Mas dirigia tota la política pública del sòl del govern i això és important en un afer en què és precisament el tripijoc amb el sòl públic que genera plusvàlues. Però, a més, en termes polítics, és important de remarcar que alguns membres importants del govern no fa tants dies el defensaven a capa i espasa, quan el seu nom ja apareixia molt secundàriament en els primers papers del cas Pretòria.
I si el defensaven fa uns quants dies amb tanta contundència, fins i tot en les reunions de premsa del govern, ara no entenc, sincerament, que el facen dimitir tan de pressa tan sols perquè Garzón l'haja encausat. Dic jo que, si fa unes poques setmanes era un càrrec de tota confiança, malgrat allò que es podia llegir entre línies de l'acte de Garzón (desmanegat com sempre), ara algú be l'hauria de continuar defensant, oi? O com a mínim ens haurien d'explicar què ha canviat, a banda el caprici imprevisible del jutge superstar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015