Opinió
-
Caram, aquest dandi
Vicent Partal
14.10.2009
-
País tacat
Vicent Partal
13.10.2009
-
Aquella cosa d'allà a darrere...
Vicent Partal
12.10.2009
-
...i responsabilitat
Vicent Partal
07.10.2009
-
Un horitzó mogut
Vicent Partal
05.10.2009
-
Camps comença a suar
Vicent Partal
29.09.2009
-
El zapaterisme que s'esgota
Vicent Partal
28.09.2009
-
És hora de ser generosos
Vicent Partal
22.09.2009
-
La fi del projecte de Maragall
Vicent Partal
16.09.2009
-
Unes eleccions que poden ser més que unes eleccions
Vicent Partal
15.09.2009
-
El poder del gest més senzill
Vicent Partal
14.09.2009
-
És que són així!
Vicent Partal
09.09.2009
-
L'esperit d'Arenys i l'aïllament del PSOE
Vicent Partal
07.09.2009
Vicent Partal
27.10.2009
Si en diuen Commonwealth...
Avui a Brussel·les hi ha un acte important en què la majoria dels empresaris del país defensaran l'arc mediterrani ferroviari, contra la temptació de fer un arc competidor que vaja d'Algesires a Europa passant Madrid. És una concreció més de la coherent aliança econòmica catalano-valenciana que Josep Vicent Boira diu que podria considerar-se una autèntica Commonwealth. El nom, la definició, em crida l'atenció perquè és agradable i positiva, perquè parla de riquesa i de benefici comú i plural. I encara que no siga la solució màgica de dècades de confrontació atiada i teledirigida, estic segur que és molt més que un remei temporal i d'urgència.
Els estudis de Josep Vicent Boira mateix, el treball fet des de l'Institut Villalonga, l'existència d'organitzacions com la Ferrmed, el concepte d'arc mediterrani, la col·laboració entre les cambres de comerç, l'augment constatat del comerç entre els nostres territoris..., tot això i més coses són, i així ho podem considerar, senyals interessants. Perquè indiquen, a través de l'economia, de les comunicacions i de la inserció dins Europa, que els interessos comuns de València i Barcelona, del Principat i del País Valencià, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, com se'n vulga dir, són d'una tenacitat i d'una tossuderia capaç de resistir fins i tot una de les manipulacions històriques més reeixides de la segona meitat del segle XX a Europa, això que n'hem dit el blaverisme.
Dit això, que quede clar que jo no crec que l'economia porte necessàriament a la política. No veig arribar els Països Catalans darrere l'arc mediterrani, ni que en siguen la conseqüència. Però és evident també que la constatació dels interessos comuns obliga i obligarà cada dia més a la reflexió. Obligarà a la reflexió d'alguns dels valencians anticatalanistes, dels que puguen entendre una cosa fàcil de constatar com és que l'anticatalanisme és un mal negoci, sobretot i especialment per a València. I obligarà a reflexionar també alguns dels catalans avalencianistes, dels que puguen entendre que el País Valencià no és simplement un apèndix folclòric ni un territori subdesenvolupat a ignorar de mandrosament i a aprofitar només quan convé.
I dit també això, estic segur, igualment, que enmig de tot plegat la cultura i la política hi tenen un paper, i més n'hi tindran en el futur, per molt que hi haja qui creu que, si fins ara s'ha fet malbé qualsevol projecte de Commonwealth, ha estat precisament perquè hem anteposat la cultura i la política a l'economia i al benestar material. Jo no ho veig així, per més que siga un argument que puc arribar a entendre. Però, respectant summament els qui això defensen, em sembla que és evident també que sense la cultura, la política i tot el que hi ha al darrere, no tindria sentit parlar d'aquest espai econòmic que tant d'interès desperta i que, si bé tècnicament s'estén a Andalusia i a Occitània, és indiscutible que ens interessa sobretot a nosaltres com a fil que cus les ferides. Unes poques, si més no.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015