Opinió
-
Atenció a la UV
Vicent Partal
19.01.2010
-
Mas a la tercera
Vicent Partal
18.01.2010
-
Un estat fallit
Vicent Partal
15.01.2010
-
No fotem
Vicent Partal
14.01.2010
-
El sistema i el cinema
Vicent Partal
13.01.2010
-
A Horta
Vicent Partal
12.01.2010
-
'Gerrymandering'
Vicent Partal
11.01.2010
-
Obcecació
Vicent Partal
08.01.2010
-
La marca no té amo
Vicent Partal
07.01.2010
-
La dècada de la llibertat (i II)
Vicent Partal
05.01.2010
-
La dècada de la llibertat (I)
Vicent Partal
04.01.2010
-
Montilla gira full
Vicent Partal
31.12.2009
-
Trens i responsabilitat
Vicent Partal
30.12.2009
Vicent Partal
22.12.2005
El dia de la independència, simplement tranquil·litat
He estat a dos països el dia que es proclamaven independents: Letònia i Eslovènia. I n’he après que el dia de la independència és el més tranquil de tots, i que no hi ha gaires celebracions ni festivitats. Ahir, curiosament, la reacció de la comunitat internauta de llengua catalana a la seua independència virtual va ser semblant. Tranquil·litat i poc soroll: la feina ja és feta.
A Letònia vaig sentir, a l'hotel on m'allotjava, el discurs de Gorbatxov que reconeixia la independència dels països bàltics. I immediatament me'n vaig anar a la plaça de Riga, que era on sempre es feien les manifestacions. No hi havia ningú. Vaig haver de cercar a sa casa un dirigent del Front Popular, que em va explicar que sols pensava en la feina que començava l’endemà. ‘L'emoció que vaig sentir fa anys en veure la bandera letona al carrer, sí que em va fer plorar, però avui estic molt tranquil’, em va dir.
Vaig pensar que aquella reacció tan freda era cosa del clima. Però uns quants anys després vaig assistir, al parlament eslovè, a la sessió que proclamava la independència. I la sensació va ser molt semblant. En eixint, un diputat em va acompanyar amb el seu cotxe que lluïa la YU de Iugoslàvia. Li vaig dir si no hauria de canviar-la, i em va respondre que ja no calia córrer. Que això no tenia gens d’importància.
I ahir la xarxa catalana va reaccionar amb calma a la proclamació de sobirania que significa el primer .cat. No es varen intercanviar correus entusiastes ni hi hagué grans visques enlloc. Segurament perquè deu relaxar molt, això de veure que per a ser tu ja no cal que dónes explicacions a ningú, ni hages de demanar permís per a res. Simplement, t’accepten com un més, amb normalitat i tranquil·litat, amb els mateixos drets que tots els altres. Tecleges l'adreça i ix. Tan senzillament...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015