Això de Berga

Això que passa a Berga no és negligible ni és un fet menor. Tampoc no és un mer assassinat, per una baralla casual. A Berga hem vist una agressió indiscriminada per un grup ‘lumpen’, criminal reincident, emparat en l'odi a la catalanitat: característiques comunes als incidents que proliferen a tot el país. Però també hem vist una agressió anunciada, que les autoritats han estat incapaces d'aturar. I la desconfiança que això instaura.

Les entitats berguedanes han reaccionat amb molta serenitat. Intentant de posar límits raonables a tota la confrontació. Han recordat que els assassins no representen ningú, tret d’ells mateixos. I han cridat a respondre amb fermesa, però sense ànim de venjança. És l'actitud necessària, la més encertada. Reaccionar grollerament no solucionaria res i causaria més mals, segurament més greus.
Ara, això dit, hem d'agafar el mal per les banyes. Aquests darrers mesos, aquests darrers anys, s'ha fet habitual la presència de grups de joves marginals amb actituds molt violentes, pràcticament sempre vinculades estèticament a l'extrema dreta espanyolista. Amb el gros problema de la violència. Especialment perquè és això que principalment els defineix. En veiem a unes quantes ciutats. A Berga els veien i reconeixien de fa mesos. I qui podia fer res per aturar aquesta espiral de violència no ho ha fet. I si l'argument de la baralla entre grups rivals podia haver estat discutible en algun moment, ara ja no ho és. No era una baralla, sinó una agressió planificada amb ànim de matar.
En aquest context és especialment preocupant la passivitat demostrada pels Mossos d'Esquadra. És cert que no és el primer cas de reacció diguem-ne tèbia. N’hi ha prou de recordar la connivència de la guàrdia urbana de Sabadell amb els grups ultres. Però és un cas especialment greu. Supose que hi haurà una investigació a fons per a aclarir què ha passat, però amb les dades que tenim ara sobre la taula és fora de tot dubte que els Mossos no són vistos a Berga com la policia democràtica, atenta, pròxima i protectora dels drets civils que hauria de ser. I això no és pas una simple qüestió d'imatge. Molts berguedans es queixen reiteradament que els Mossos són molt durs envers els ciutadans i molt tous envers els delinqüents. És una queixa que no es pot despatxar amb displicència i que reclama explicacions extenses del govern. La consellera Tura ha estat especialment desafortunada indicant que hi ha una demanda de respecte i que aquesta també s’ha d’aplicar a la policia. Però no és respecte allò que la gent reclama, sinó seguretat.
La cosa més important és ara que aquests fets no es repetesquen. Que hi ha i hi haurà aquests anys vinents grups d’aquesta jeia al nostre país és més que probable. I també ho és que veurem grupuscles d'intel·lectuals, paradoxalment ‘pijos’, que els donaran cobertura ideològica. De fet ja l'anunciaven ahir mateix, parlant del ‘poble emigrant’, de la ‘revolta xarnega’ o del ‘fantasma que recorre Catalunya’. Combatre cívicament aquest retorn de Lerroux i acorralar els violents, també jurídicament i policíacament, és la manera més segura d'impedir nous casos com el de Berga. Però cal ser conscients que aquesta no és pas una feina petita.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet