Turquia

La Unió Europea va decidir ahir, d'aquella manera, d’obrir les negociacions d’ingrés a la Unió amb Turquia. Però fa tot l’efecte que el camí dibuixat té per fi, bàsicament, d’entrebancar-les tant com siga possible i deixar a les calendes gregues (amb perdó) la resolució final del cas. Ara, dit això, algun dia bé ens haurem de demanar què en fem, de Turquia, i dels altres països que, sense ser europeus en sentit estricte, comencen a trucar a la porta (Israel, Palestina?, el Marroc...).

La Unió Europea ha aconseguit de ser un pol d'estabilitat, de pau i progrés econòmic. I té un poder d'atracció evident. La idea que la immensa majoria dels estats europeus acabaran formant part de la Unió no és estranya. Però on s’acaba Europa? Ucraïna, per exemple, hauria d'entrar a la Unió? I Rússia? O més difícil encara: què se n’ha de fer, del Marroc o d’Israel i Palestina? Jo crec que d'una manera o altra hem de poder integrar aquests estats dintre l'àrea de prosperitat europea. Això va en benefici de tots. D'ells i de nosaltres. Ara, d'ací a formar part del procés polític d'unitat, em sembla, sincerament, que hi ha un bon tros. Bàsicament perquè la diferència d'estàndards polítics i econòmics és tan abismal que no veig la manera de salvar-la sense esguerrar l'invent.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet