Opinió

 

<101/169>

Vicent Partal

14.02.2012

Tant se val mandinga com català

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem espanyol, José Carlos Divar, ha dit que ell era tan sensible a l'ús de llengües diferents a justícia que una vegada va aconseguir un intèrpret de mandinga en un judici.

El mande és una de les grans famílies lingüístiques de l'Àfrica Occidental i el mandinga és avui l'idioma de molts catalans, una de les llengües africanes més parlades al nostre país. Les paraules de Carlos Divar, comparant el català i el mandinga, no són, doncs, cap mena d'ofensa.

Ara, en aquesta comparació, el president de la màxima institució jurídica espanyola no sembla capaç de veure la diferència que hi ha entre una llengua que és oficial en una tercera part del seu estat, i sobre la qual ell personalment hauria de tenir una responsabilitat, i una que no ho és.

Tots sabem, a més, que al senyor Divar, no se li acudiria mai de fer una comparació semblant entre l'espanyol i el quítxua, i que evitaria sempre de confondre els rols, obligacions i deures de l'espanyol i de l'àrab als tribunals que depenen d'ell. I és això, aquesta certesa, que converteix la seua relliscada sobre el català i el mandinga en un indici més que, en la seua mentalitat, i en la de l'estat que representa, l'única llengua important és l'espanyol. Tant se val quina siga l'altra. Simplement.

És una cosa que ja sabíem, però que cada dia cansa més.

PD. El mandinga, curiosament, ja va motivar una polèmica en una ocasió. Mireu com va reaccionar El Mundo a la publicació per Obra Cultural Balear d'una guia sobre les llengües parlades a les Illes: 'El Pacte (de govern) equiparava l'espanyol amb el xinès, l'àrab i el mandinga a les Balears.' Solament els faltava dir 'horror!'

PD2: Mireu què explica Anna Oliver al seu bloc.

Mail Obert