Xifres

Artur Mas es va desentendre dilluns de l'estratègia sobiranista amb força contundència. Sorprenent pel to, fins i tot. CiU fa números i el mot d'ordre és de capturar el vot del PSC, primer de tot. És, diuen, una qüestió de xifres. Però no és això. No és això i prou.

Diuen, ho diuen els seus, que Mas es va desorientat amb l'agressivitat de Mònica Terribas al principi de l'entrevista de dilluns, i que potser va reaccionar amb massa vehemència a les preguntes sobre el sobiranisme. Diuen, ho diuen els seus, que Mas vol evitar l’efígie d’independentista perquè l'estratègia del PSC de perfilar-lo així. I que CiU cerca sis-cents mil vots que ara són del PSC o del PP, i tan solament cent mil dels d'Esquerra. Diuen, ho diuen alguns dels seus, que quan falten uns pocs mesos per a recuperar el poder la prudència s'imposa i tot passa a segon terme. També hi passa la sentència, possible, del constitucional?

Que, després de dos governs de tripartit i a la vista del desastre present, CiU vulga recuperar el govern em sembla normal. Fins i tot entenc que frise per recuperar-lo. I que ho vulga fer més pel país que no pel partit. Sé que la política electoral és, sobretot càlcul, un immens tauler d'escacs. I no tinc cap mena de dubte que tots els partits, tots, fan això o coses semblants aquests dies i aquests mesos perquè les eleccions els esperen. Però crec que reconèixer tot això no invalida dir que hi ha algunes coses més també, que van més enllà d'unes eleccions. I n’és una de ben principal aquesta: com reaccionem a la retallada de l'estatut i encarem el futur com a país, ara que un tant per cent consistent dels electors ha demostrat que no li fa por parlar d'un estat propi.

Per això, especialment per això, em va sobtar molt la manera com Artur Mas es va desentendre del sobiranisme. El cap de CiU podia haver dit que calia anar a poc a poc o que hi havia coses més importants a atendre en aquest moment. Però va dir, va sostenir, que el debat sobre la independència dividia el país. Un argument que no han parat de brandar tots aquests mesos des de les files del PSC i, en part, d'ICV; un argument que el PP estima i cova amb passió.

És clar que l'independentisme divideix el país, senyor Mas. Si no el dividís, o ja seríem independents o ja seríem tan espanyols com qualsevol madrileny. Per tant, què ens vol dir? Que hem de treure la independència de la vista? Per evitar què? Encara més: està segur que la independència és l'única cosa que divideix aquest país? Jo he vist gent barallar-se de valent per si era legítim o no ho era fer un govern de coalició que apartava del poder el partit més votat, a vostè en concret. I la seua figura, personal també, deu n'hi do la divisió que ha mogut. I he presenciat discussions increïbles sobre Israel i Palestina, amb gent que gairebé arribava a l’agressió física. I no li dic res, si posa en una mateixa taula un seguidor del Barça i un de l'Espanyol. La divisió no és cap argument en una democràcia, sinó precisament la base del joc. Unes eleccions es guanyen subratllant allò que diferencia del rival. I doncs?

Em puc creure que va tenir una mala nit, per més que, en general, l'entrevista em va semblar bona. I reconec que vostè ha dit públicament que votaria sí en un referèndum sobre la independència i això és més que no hagi dit mai cap dirigent de CiU fins avui. Però, vaja alerta a no perdre per un costat els vots que vol guanyar per un altre. Que les calculadores són estris molt delicats, ja ho sap, i les emocions fortes les poden fer funcionar malament.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És clar que l'independentisme divideix el país, senyor Mas. Si no el dividís, o ja seríem independents o ja seríem tan espanyols com qualsevol madrileny.