Opinió
-
Més Europa o això no funcionarà
Vicent Partal
05.02.2010
-
L'acció exterior
Vicent Partal
04.02.2010
-
Carn de canó
Vicent Partal
03.02.2010
-
I ja són dinou
Vicent Partal
02.02.2010
-
Les coses mai no passen perquè sí
Vicent Partal
01.02.2010
-
Espanya preocupa
Vicent Partal
29.01.2010
-
Investigar
Vicent Partal
28.01.2010
-
Dilluns sabré a quins cinemes no he de tornar
Vicent Partal
27.01.2010
-
A Ascó, no
Vicent Partal
26.01.2010
-
Què fem ací al mig?
Vicent Partal
25.01.2010
-
Una metàfora deliciosa
Vicent Partal
22.01.2010
-
Javier Rojo
Vicent Partal
21.01.2010
-
De prop
Vicent Partal
20.01.2010
Vicent Partal
09.12.2009
Calia?
Garzón es veu a si mateix com un cèsar que, amb el polze amunt o avall, decideix sobre la vida dels seus súbdits. I així tan aviat envia Alavedra i Prenafeta a la presó com els en deixa eixir. Sense que se sàpiga ben bé què ha canviat. La inseguretat jurídica que aquest home fomenta és un autèntic malson, sobretot per als qui la sofreixen en pell pròpia.
Formalment, l'única explicació donada per a justificar l'eixida de la presó és que ara ja no poden destruir les proves d'uns delictes encara inexplicats. Vol dir això que el jutge i l'audiència ja tenen tota la documentació que necessiten ben assegurada? Si la resposta és que no, cal demanar-se com saben, aleshores, que ja no hi ha la possibilitat de destruir cap prova? Però, si la resposta és que sí, aleshores hauríem de convenir que les dades no deuen ser tan sòlides contra els encausats, vist que la decisió és de deixar-los anar, previ pas per caixa, és clar.
I aleshores, immediatament, si no sabérem que és Garzón qui comanda, ens podríem demanar si calia tot aquest xou organitzat amb la pena del telenotícies, les setmanes de presó i les humiliacions d'uns trasllats demencials. Perquè, si la cosa fóra tan greu, no eixirien de la presó ni pagant, no?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015