Menys caixes, menys opcions

On ara encara hi ha quinze caixes d'estalvi, tot sembla indicar que n'hi restaran, a tot estirar, set o vuit, i dues d'aquestes molt petites: Pollença i Ontinyent. No discutesc si econòmicament són necessàries les fusions, però em tem que l'impacte en el ciutadà no serà positiu.

La Caixa no s'ha mogut. Les tres caixes valencianes encara no saben què volen fer i temen el perill d'una absorció per Caja Madrid, i les dues caixes mallorquines semblen haver quedat dellà la mar. Però la resta ja van totes en dansa. Amb l'anunci ahir de la fusió projectada de Caixa Laietana i Caixa Penedès tothom ha trobat parella o colla de ball i sembla que el 2010 serà l'any que passarem d'un sistema de deu caixes, al Principat, a un de quatre. Una reducció que les matemàtiques més elementals destacarien.

En la balança hi ha la possibilitat de fer coses més grosses, d'assegurar millor la supervivència de les entitats, de forjar entitats que podrien ser més atrevides. I de salvar-ne del desastre alguna que no sap com eixir del pou.

Però també hi ha l'amenaça que passen a dependre més del govern espanyol per raó del temible FROB i que perden, encara més, la funció social i l'arrelament territorial.

Tot això, ho veurem quan passarà. Però, de moment, no cal ser gaire llest per a endevinar que, al client normal i corrent, l'erosió de la competència difícilment li aportarà res bo. Ja hem sentit veus d'empresaris petits i mitjans que alerten de la pèrdua de proximitat al client. Supose que, tard o d'hora, no serà cosa d'empresaris i prou.

No ens enganyem tampoc. Aquests darrers anys, i amb les notables excepcions que calga, les caixes han anat bunqueritzant-se i aplicant polítiques d'allunyament sentimental entre els treballadors de les oficines i els clients. S'han tornat més dures. Però, que això ja passe ara no vol dir que no puga passar més. I si passa, si passa, serà tot un model de relacions econòmiques i socials que se'n pot anar aigüera avall.

Dit això i canviant de tema: em sobta moltíssim la tranquil·litat aparent en relació amb els milers d'acomiadats que seran les primeres víctimes de les fusions. Si no foren caixes i si la fusió no fóra beneïda políticament, em tem que els carrers anirien plens de manifestants. Dic jo.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Sembla que el 2010 serà l'any que passarem d'un sistema de deu caixes, al Principat, a un de quatre. Una reducció que les matemàtiques més elementals destacarien.

Em sobta moltíssim la tranquil·litat aparent en relació amb els milers d'acomiadats que seran les primeres víctimes de les fusions.