Opinió

 

<101/169>

Vicent Partal

02.06.2008

Un mes

Els militants d'Esquerra Republicana de Catalunya decidiran els dissabtes 7 i 14 de juny el futur del seu partit. I els de Convergència Democràtica, ho faran el cap de setmana del 12 i 13 de juliol. En l'espai just d'un mes les dues forces hegemòniques del nacionalisme proposaran a la societat com volen que siga el partit i el país en el canvi de dècada. No serà fàcil, però és possible que d'ací a un mes ens trobem en una situació diferent de la que ha marcat la vida política d'aquesta dècada. Als republicans, la subordinació al PSC ja els crema i els convergents no poden continuar més temps en la indefinició del seu projecte i en l'obsessió pel passat. Dins els dos partits hi ha gent que treballa de valent perquè la situació actual canvie i això, ni que siga això i prou, és una bona notícia.

Però no és de creure que tot serà diferent d'ací a un mes. L'aposta de Convergència pel sobiranisme és un pas transcendental, però que encara s'expressa amb tebior. I Esquerra vol i dol sobre la seua relació amb els socialistes: se sent còmoda al govern, però sap que el tripartit la mata. Tots dos partits han comès errors importants aquests darrers anys i han tesat la relació entre ells més enllà de la normalitat. Potser no es podia evitar. Però ara, quan s'insinua l'emergència d'un espai de confluències en què pot obrir-se una nova etapa de la vida política del país, convé calma i repòs.

Afanyar-se a canviar.ho tot d'un dia per altre no sembla prudent ni lògic. De primer, cal obrir ponts entre els uns i els altres, una responsabilitat que no és pas únicament d'aquests dos partits, sinó de tots. Les ferides fetes aquests darrers anys han estat profundes i les acusacions són llances que encara volen a massa velocitat. Els projectes i les persones no canvien en un cluc d'ulls i, si el país ha estat capaç d'aguantar la guerra fratricida viscuda pel nacionalisme, ara no vindrà d'un dia. Allò que seria important és que els passos que feren els uns i els altres foren sòlids perquè tot plegat no s'acabara en una nova frustració. En l'esperança que això siga així, el mes que comencem serà apassionant.

Mail Obert