Opinió
-
Més Europa o això no funcionarà
Vicent Partal
05.02.2010
-
L'acció exterior
Vicent Partal
04.02.2010
-
Carn de canó
Vicent Partal
03.02.2010
-
I ja són dinou
Vicent Partal
02.02.2010
-
Les coses mai no passen perquè sí
Vicent Partal
01.02.2010
-
Espanya preocupa
Vicent Partal
29.01.2010
-
Investigar
Vicent Partal
28.01.2010
-
Dilluns sabré a quins cinemes no he de tornar
Vicent Partal
27.01.2010
-
A Ascó, no
Vicent Partal
26.01.2010
-
Què fem ací al mig?
Vicent Partal
25.01.2010
-
Una metàfora deliciosa
Vicent Partal
22.01.2010
-
Javier Rojo
Vicent Partal
21.01.2010
-
De prop
Vicent Partal
20.01.2010
Vicent Partal
13.04.2005
De monarques, països i periodistes
L'anunci que un tribunal marroquí ha condemnat el periodista Alí Lmrabet a deu anys d'inhabilitació professional per un delicte de difamació ha merescut el rebuig incondicional de la professió periodística, al qual em sume. Però voldria advertir que la condemna li ha arribat per haver defensat els saharians exiliats, per haver dit que el Polisario no és cap grup terrorista i per haver reivindicat el dret del poble saharià a decidir el propi futur. I, de passada, potser podríem recordar també que el 2003 fou condemnat a vuit mesos de presó per 'injúries' al rei, consistents a haver demanat pels diners de la monarquia. Dit això, la qüestió és: què passaria, si per comptes de dir Sàhara, diguérem Euskadi i, per comptes de Mohàmed, Juan Carlos?
És una pregunta retòrica, ja ho sé. Destacats professionals espanyols s'han omplert la boca aquestes darreres hores de santa indignació sobre aquesta atrocitat. Però són els mateixos que callen sempre que la premsa en èuscar es posa sota sospita permanent. Els mateixos que no van dir res llavors del tancament d'Egunkaria i de les tortures infligides als directius. Els mateixos que desqualifiquen qualsevol veu dissident que els arriba des del nostre país. Els mateixos que es desficien per besar la mà del monarca, del 'nostre', per més que en sapiguem tan poc, de les seues finances, com de les de la monarquia marroquina. Defensar unes nacions o atacar un monarca acaba essent, doncs, sobretot, una qüestió de passaport. Sempre és més senzill atrevir-s’hi, amb l'altre.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015