L'Ovidi

Una vegada, fa molts anys, una colla d'amics vàrem pujar a Nàquera a escoltar un recital de l'Ovidi. El va brodar. I en un dels bisos Ximo Revert no es va poder contenir i va cridar: 'Que ben parit que eres!' L'Ovidi va aturar el recital i va dir: 'Això és cosa de ma mare, jo cante'.

I cantava. I tant si cantava! I tant si recitava! I tant si llegia i deia. L'Ovidi era un gran artista, una cosa en què sembla que ara tothom s’ha posat d'acord. Però era molt més que això. La resposta, aquella nit a Nàquera, ho exemplificava. Era un home honest, concentrat en la seua faena i digne. Havia heretat les millors tradicions de la classe obrera alcoiana, però també havia sabut assumir com una esponja quant tenien de bo i millor tots el qui l'envoltaven. I pensava. Per ell mateix.
L'Ovidi (i el Raimon, i el Pi de la Serra, i la Maria del Mar i els d'Al Tall...) es va fer incòmode durant la transició, la restauració borbònica. Es va fer incòmode als qui havien arribat on eren gràcies, entre més gent, a l'Ovidi. Com a país no tenim perdó d’haver-li fet passar uns anys tan difícils. Però aquest penediment que molts sentim avui seria injust, si no repercutira en favor dels Ovidis d'avui. El món de la cançó ha estat injustament vilipendiat i marginat. Però no ens enganyem: encara ho és, tal com demostraren els cantants valencians, fa uns pocs dies. Reforçar-lo, reconèixer que en aquest país es fa molt bona música i que tenim molt bons autors és el millor homenatge que podríem fer a l'Ovidi, sempre atent a la situació laboral de la gent del seu ofici. Per si pot servir de suggeriment, avui he decidit que aniria a una botiga de discos a comprar. Ho faig sovint, però aquesta vegada serà especial. I compraré Ovidis d'avui en homenatge a l'Ovidi de sempre, i en record seu.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet