PP: nervis a Barcelona, nervis a València

José Maria Aznar, abans de callar, va afirmar que el sobiranisme volia trencar Espanya, però que primer es trencaria Catalunya. No sembla que les seues paraules facen efecte i, encara pitjor: qui comença a semblar que es trenca és el PP. A Barcelona i a València.

A Barcelona fins i tot han de fer un gest d'aquells imperials i aquest cap de setmana enviaran un paio de Madrid a explicar als del PP català que Rajoy ho ha fet bé. Es veu que la senyora Camacho, tota sola, ja no n'és capaç. La inacció del president espanyol en relació amb el 9-N li passa factura, implacablement. Els ultres, i el PP n'és ple, no entenen que no fes sortir, si més no, la policia al carrer i que ni tan sols sàpiga presentar una querella. Rajoy té mala peça al teler. Ja hi ha correligionaris seus que no n'esperen res i el voldrien fora del govern.

I si això passa a Barcelona, i a Madrid, a València la situació és esperpèntica. La guerra entre Rus i Fabra —quin parell!— es trasllada a la televisió. I un any després de tancar RTVV de la pitjor manera possible ara el president diu que en vol obrir una de nova. S'hi ha repensat? Ha escoltat finalment les veus que insistentment el critiquen per haver-la tancada? No. Tot és molt més senzill. El seu enemic declarat vol fer una televisioneta increïble amb el diners de la diputació i unes quantes maniobres estranyes. I Fabra té por. Por que li moguen la cadira, fins i tot abans no la hi moguen els ciutadans. I per això llança la idea de recuperar RTVV.

Llança la idea de recuperar RTVV i s'agafa desesperat a la vella bandera, crec que avui ja molt inservible, de l'anticatalanisme. Atents al consell d'avui, que la famosa llei de les senyes d'identitat sembla que eixirà del forn...

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Marta Flores

Alerta, però, a les conseqüències. Si el PP cau i s'enfonsa qui s'hi posarà? Ho dic perquè a l'espera hi ha el PSOE i Podemos. I si arriben al poder què? Què ens diran? Què farem? No dic que el PP siga la recepta miraculosa. Dic que no cal tampoc que ens emocionem amb les alternatives. Si es trenquen només hem de pensar en què ens convé a nosaltres.

Lluís Ramon

Visc a Madrid i he de dir que els rumors que corren per aquesta ciutat no tenen l'orígen en el 9-N. Fa ben bé deu dies que ens els cercles polítics parlen de que la posició de Rajoy és extremadament feble i s'apunta a la corrupció com a causa. Diuen que queden coses que esclatar que se l'emportarien per davant i que no està 'defensant' el partit. Evidentment el que ha passat a Catalunya li ha complicat encara més la posició però no ha estat, crec jo, el factor determinant.

Per cert que he de reivindicar que Madrid és una de les ciutats del món amb més catalanoparlants, diuen que ens som més de cent mil. I ni una urna. La broma em va costar dos bitlets d'AVE.

Josep Blesa

Tenim massa tendència els continentals a veure’ns com la columna vertebral del país. L’eix València-Barcelona. Des de sempre he cregut que per a vertebrar-nos nacionalment, la millor forma era la del triangle. Quan ens fallava el continent els insulars cobririen el buit. L’exili forçós del professor Manuel Sanchis Guarner fou hostatjat a can Moll, a Ciutat. L’eixida del professorat valencià després de l’entrada del protocorruptes en 1995 fa la desbandada cap al principat i també en bona mesura a les Illes. Això era quan pensàvem visualitzat el món bidimensionalment. Ara el pensem i visualitzem en tridimensional...o més encara en la quarta dimensió que és la compressió espai-temps amb la xarxa d’internet. Aquest país és un país-societat en xarxa. Mallat. Sols cal mirar la distribució secular d’un país on s’hi veu el campanar del poble veí. Diu la llegenda urbana que l’enorme alçada del Miquelet per a l’època es devia a que els dies clars des de la terrassa s’hi podia albirar l’illa de Mallorca.

El Consell Interinsular populars també estan en estat d’assetjament. Com el de cada illa i Cort de Ciutat. Modestament, des de l’urbanisme,ho vaig expressar d’aquesta manera. I passeu el meliquisme http://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/?p=203134

I això passa comarca a comarca, poble a poble....som un país mallat malgrat totes les fronteres artificials que puguem o ens puguen crear.

Víctor Serra

Ens falten uns 300.000 vots per assegurar la independència. Em sembla que amb la postura de Rajoy i la demanda del Fiscal (instada pel govern i el PP encara que diguin que no) els aconseguirem aviat.

Josep Usó

Sembla que hi ha mala maror, al PP. Però era d'esperar. L'únic país d'Europa on no hi havia partits forts d'extrema dreta no era per a treure pit. Senzillament, volia dir que estaven enquistats en altres partits. Fonamentalment, al PP (sector Aznarista). Però també al PSOE (penseu els anys que hi ha estat Rosa Díez). I fins i tot, en podrem trobar en altres partits. Però la immensa majoria, al PP. 
Per això ara toca, a més de continuar empenyent, gaudir del seu trencadís. Pel que fa al País Valencià, la situació és de traca. Quan van posar a Fabra (Alberto), tots estaven d'acord en que era inofensiu. I el volien al davant perquè ja veien que anava a caure molta pedra. Però ell, ara que ja s'ha hagut d'empassar molts gripaus sense gairebé cap suport, segur que presentarà batalla per conservar la cadira. Que estic segur que perdrà. I que cap del seus conmilitons no podrà retindre.
Fa molta gràcia veure com ara defensa una televisió valenciana ell, que la tancà com la tancà. I que ho haja de fer perquè Rus amenaça amb segar-li la brossa baix dels peus. I que ressuscite l'anticatalanisme, ell que va demanar públicament que es tornés a veure TV3. I que és també qui no retorna els cent-mil euros de la multa injustament cobrada a Acció Cultural però al mateix temps li'n posa una altra de quaranta-cinc mil per permetre que s'escoltés Catalunya Ràdio. 
Tal i com estan les coses, espere que uns als altres es vagen matxucant fins que els arriben les eleccions escombra. Perquè, malgrat tota la xarxa clientelar i corrupta que han bastit en vint anys, estic segur que s'ensorraran en el més negre dels pous, a les ja imminents eleccions del maig.

Octavi Monsonís

Els moniatos també ixen del forn, el que passa és que el moniato de Fabra s'ha fet malbé i cal llançar-lo al fem.
L'antivalencianisme dels botiflers no té límits, s'anomenen Rus o Fabra. Esperem que facen cap al femer abans no acaben amb la llengua i el país.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fabra té por. Por que li moguen la cadira, fins i tot abans no la hi moguen els ciutadans.