Opinió

 

<100/169>

Vicent Partal

10.09.2010

Cremar l'Alcorà

Hores d'ara no sabem si el ja famós pastor americà cremarà o no un exemplar de l'Alcorà davant una multitud de càmeres. Espere que no ho faça, perquè encara que s'emparés en la llibertat d'expressió anava a ser un gest estúpid, irresponsable i condemnable.

Cremar una bandera, un llibre, la constitució, el carnet d'identitat, la cartilla militar o el passaport és un acte polític, pràcticament sempre. Per què ho faries, si no per expressar ben plàsticament que no acceptes allò que representa aquella bandera, aquell llibre, aquella constitució, aquell carnet d'identitat, aquella cartilla militar o aquell passaport?

Fa temps, vaig escriure que jo no perseguiria mai ningú que cremàs una senyera, perquè ho considere una expressió política i perquè tinc el convenciment que la llibertat d'expressió s’ha d’eixamplar tant com siga possible. Doncs bé, torne a afirmar-ho, sobreposant-me al dolor que em causaria aquest fet. Torne a afirmar-ho i accepte, per tant, que en el nostre sistema democràtic no s'hauria de poder prohibir a ningú que cremàs símbols.

Però això no vol dir que accepte acríticament una acció com la que pretenia dur a terme aquest pastor de Florida. Ni puc ni vull prohibir-la, però la combatré amb totes les meues forces.

En primer lloc, perquè és injust de cremar un llibre per condemnar les accions que alguns individus fan en nom d'una interpretació del seu contingut. En segon lloc, perquè és injust, i extremadament perillós, de condemnar tots els membres d'un col·lectiu per allò que fan uns pocs -confonent els gihadistes amb els fidels o, pitjor encara, amb tota la cultura musulmana. I en tercer lloc, perquè és injust, extremadament perillós i extraordinàriament irresponsable, d’atiar més animadversió envers l'islam.

Per desgràcia, la situació no té una solució fàcil. El mal no és aquest pastor incendiari i la seua pretensió de fer foc. El mal real és que la relació d'occident amb l’islam és difícil, encara que cada vegada més les nostres societats siguen, també, un poc musulmanes. La islamofòbia creix a Europa i als Estats Units, i això, com qualsevol tendència xenòfoba, en primer lloc va contra l’essència de les nostres llibertats, del nostre model. La islamofòbia no és només un atac a l'Islam, és un atac al nostre sistema de valors. Europa no pot ser lliure si dins seu persegueix uns altres europeus, perquè són gitanos, perquè llegeixen l'Alcorà o per la raó que siga. Deixant créixer la islamofòbia no fem, al final, sinó destruir el nostre propi somni.

(Personalment, per cert, pense respondre a aquesta provocació llegint demà, durant una estona, la bellíssima traducció catalana de l'Alcorà, signada pel gran Mikel de Epalza. Ho recomanefins i tot en el cas que el cretí de Florida finalment decidisca no fer foc.)

Mail Obert