Opinió
-
El Cèsar té la mà foradada
Vicent Partal
24.02.2010
-
Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
Vicent Partal
23.02.2010
-
La feina de cadascú
Vicent Partal
22.02.2010
-
Aznar?
Vicent Partal
19.02.2010
-
Una fira espectacular
Vicent Partal
18.02.2010
-
Epidermis
Vicent Partal
17.02.2010
-
Exclusivament
Vicent Partal
16.02.2010
-
Quan tot es mou
Vicent Partal
15.02.2010
-
Els pallaquistes
Vicent Partal
12.02.2010
-
Vint després dels vint-i-set
Vicent Partal
11.02.2010
-
Sabem d'on venim
Vicent Partal
10.02.2010
-
Ara dic que sí, ara dic que no
Vicent Partal
09.02.2010
-
Aran a plan lo drech de decidir
Vicent Partal
08.02.2010
Vicent Partal
23.04.2010
És un dia i prou
Reconec que m'agrada molt Sant Jordi. Entenc tots els qui diuen que és la festa més notable d'un país hipòcrita, que no compra llibres ni que el maten. Però, a mi, m'agrada. No sé si perquè somnie que visc en un món molt més civilitzat o perquè durant unes quantes hores em sembla que arribe a tocar-lo amb els dits.
Fa molts anys el mestre Reglà va definir i batejar la subspècie nostra dels 'totoresistes'. Des que en vaig tenir esment, sempre n'he volgut fugir, d'eixa definició. A vegades no és gens fàcil, com en el cas de les esperpèntiques reaccions a la mort de Samaranch. Però a vegades és tan senzill com deixar-se portar.
I és això, si puc, s'hi m'ho permeten, que faré avui. Em deixaré portar per aquesta atmosfera delirant que ens envolta el dia de Sant Jordi. Compraré tants llibres com calga i tantes roses com toque. Amb els anys aprens de les roses que totes agraden, però el llibre sempre és una incògnita que t'obliga a tafanejar les parades, vejam si...
I quan s'haurà acabat el dia, em semblarà que aquest país és millor que no és. Que potser sí que ho és, un dia i... prou.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015