Opinió
-
El Cèsar té la mà foradada
Vicent Partal
24.02.2010
-
Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
Vicent Partal
23.02.2010
-
La feina de cadascú
Vicent Partal
22.02.2010
-
Aznar?
Vicent Partal
19.02.2010
-
Una fira espectacular
Vicent Partal
18.02.2010
-
Epidermis
Vicent Partal
17.02.2010
-
Exclusivament
Vicent Partal
16.02.2010
-
Quan tot es mou
Vicent Partal
15.02.2010
-
Els pallaquistes
Vicent Partal
12.02.2010
-
Vint després dels vint-i-set
Vicent Partal
11.02.2010
-
Sabem d'on venim
Vicent Partal
10.02.2010
-
Ara dic que sí, ara dic que no
Vicent Partal
09.02.2010
-
Aran a plan lo drech de decidir
Vicent Partal
08.02.2010
Vicent Partal
21.01.2010
Javier Rojo
El senyor Javier Rojo presideix el Senat d'Espanya, que no és poca cosa. És basc i socialista. I segons que afirmava en una entrevista d'ahir, els nacionalistes (no espanyols) s'aprofiten de les baralles entre PSOE i PP. La recepta? Diu Rojo que PSOE i PP haurien d'adonar-se que tenen moltes coses en comú.
Mira, ja la tornem a tenir. No és que em sorprenga. Em sorprèn únicament la insistència. Allò de la gota malaia.
Quan un senyor és president del Senat, ho és les vint-i-quatre hores del dia. Ignore en el rang de l'estat espanyol quin lloc ocupa, però sens dubte és una de les més altes autoritats de l'estat. I ve i diu, en una entrevista a Punto Radio, que seria convenient que els nacionalistes foren, fórem, 'molt més febles' i que hi ha una recepta per a aconseguir-ho, que és més comprensió entre el PSOE i el PP.
El senyor Rojo, ho torne a dir, és el president del Senat i ha de ser-ho les vint-i-quatre hores del dia. Vull dir que ni esmorzant a casa hauria de desitjar que una part dels ciutadans que representa foren 'més febles'. Perquè, sobre el paper si més no, ens hauria de representar a tots igualment.
Però segurament que ni tan sols ho entendria, si li ho explicàvem. Més val deixar-ho estar, doncs. Ja s'ho trobaran...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015