Opinió
-
El Cèsar té la mà foradada
Vicent Partal
24.02.2010
-
Quaranta mitjans en defensa de TV3 al País Valencià i de la llengua catalana
Vicent Partal
23.02.2010
-
La feina de cadascú
Vicent Partal
22.02.2010
-
Aznar?
Vicent Partal
19.02.2010
-
Una fira espectacular
Vicent Partal
18.02.2010
-
Epidermis
Vicent Partal
17.02.2010
-
Exclusivament
Vicent Partal
16.02.2010
-
Quan tot es mou
Vicent Partal
15.02.2010
-
Els pallaquistes
Vicent Partal
12.02.2010
-
Vint després dels vint-i-set
Vicent Partal
11.02.2010
-
Sabem d'on venim
Vicent Partal
10.02.2010
-
Ara dic que sí, ara dic que no
Vicent Partal
09.02.2010
-
Aran a plan lo drech de decidir
Vicent Partal
08.02.2010
Vicent Partal
21.07.2009
Regals
L'alcaldessa de València, Rita Barberà, ha reaccionat d'una manera curiosa a les acusacions que els de la trama del cas Gürtel li van fer regals: 'Tots els polítics en reben', ha dit. I punt. No ho nega, sinó que ho generalitza, com si rebre regals d'aquests fóra la cosa més normal i natural del món.
Jo no sé, si tots els polítics reben regals. Puc imaginar-me que tots reben regalets de poca importància, i que no hi donen més valor, i tinc també per cert que n'hi ha que en reben de grossos. A mi, una bossa de Louis Vuitton em sembla un regal gros de sobres, com em pareix obvi que un portagots regalat per una comissió fallera no té gaire importància.
Crec que qualsevol regal que arribe a un polític ha de ser observat pensant en tres preguntes: què és, qui te'l fa i si et demana res en canvi o et predisposa en favor seu. I en tots els casos i com a fórmula general, no cal ser gaire llest per a saber que, dels molts regals que pot rebre un polític, els que arriben de les empreses, amb interessos comercials, són els més perillosos de tots. Els més enverinats.
Si una comissió fallera per comptes d'uns estalvis haguera regalat a l'alcaldessa una bossa de Louis Vuitton (cosa molt improbable) la sospita que mouria no es podria comparar en cap cas amb l'ombra que cau sobre Rita Barberà, ara que s'ha sabut que li l'ha regalada una empresa. I quina empresa! Però això és tan elemental que tinc per segur que la senyora Barberà ja ho sap. I que és justament perquè ho sap que diu açò que diu.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015