Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
11.06.2015
Les ambaixades de Rivera
És ben curiós l'acord entre Ciutadans i el PSOE per a governar Andalusia. Una de les clàusules incorpora la idea de crear quaranta ambaixades andaluses per tot el món, 'per tal d'ajudar a la internacionalització de l'economia' d'aquell país. Tenint en compte l'obsessió de Ciutadans a atacar les ambaixades catalanes, la decisió presa a Andalusia resulta, si més no, contradictòria.
Evidentment, Albert Rivera ha hagut de cuitar a explicar-se. I ho ha fet d'una manera encara més curiosa. Ha dit que aquestes quaranta noves ambaixades d'Andalusia no eren pas com les catalanes, perquè les andaluses 'no treballaran per la independència'. Com si les de la Generalitat no fessen res més sinó això! Les ambaixades catalanes, com les de qualsevol país, regió o ciutat, treballen en benefici del país, i cal ser molt manipulador per a presentar l'acció exterior de la Generalitat tal com ell ho fa. La Generalitat té escampades pel món 24 oficines econòmiques, 5 de culturals, 10 de promoció turística, 4 de cooperació i 7 delegacions del govern. Delegacions en què, evidentment, s'integren les oficines econòmiques, turístiques i culturals del país corresponent. La majoria hi són de fa decennis, d'abans de començar el procés d'independència. I han generat actius econòmics per al país que ningú no posa en dubte. De què parla, doncs, Rivera?
Però encara és més divertit, o més cínic, l'argument que les oficines de la Generalitat 'fan partidisme'. Es veu que Ciutadans considera que fan acció política 'només' a favor d'una part del país --per més majoritària que siga-- i que les oficines exteriors no haurien de fer res que no tingués el consens absolut. Però aleshores no entenc com és que encara no ha protestat per les activitats descaradament antiindependentistes de les ambaixades espanyoles. O és que en aquest cas l'acció política partidista és acceptable? O és que els independentistes ja no som ciutadans iguals que els altres, amb els mateixos drets?
Al pas que anem, encara serà divertit de veure, això de Ciutadans governant a Espanya. Ells que deien que no tolerarien la corrupció, ara fan govern amb la Gürtel a Madrid i amb l'ERO a Andalusia… Ells que anaven furibundament contra les ambaixades autonòmiques, ara n'obriran quaranta d'andaluses, que amb les vint-i-sis que ja funcionen seran moltes més que les catalanes… I espereu, tot el que veurem. Perquè fer pala, i d'una manera tan visible que et deixa en ridícul, és el mínim que et pot passar quan no tens cap principi ni gens d'ètica.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Víctor Serra
I encara t'oblides d'una cosa molt important, Vicent. Quí pagarà les embaixades andaluses, com a comunitat fortament subvencionada ? Doncs els que tenim dèficit fiscal, o sigui, Catalans , Valencians i Balears. (no conto Madrid, perquè considero que com a Capital d'Estat el seu dèficit fiscal és fals.
Josep Usó
Fins on jo sé, la única feina que ha fet raonablement bé Albert Rivera ha segut la de nadador i jugador de waterpolo. De la resta, va estudiar dret a ESADE, va començar a treballar a la Caixa i de seguida li van donar l'excedència per tal que organitzés C's sota els auspicis de Francesc de Carreras.
És evident que, per a ells, qualsevol cosa que beneficie Catalunya (o els catalans) és dolenta per definició. En el seu ideari, si se'n pot dir així, els catalans estem sota els espanyols. I ha de ser així pels segles dels segles. Lògicament, Albert Rivera té el problema afegit de ser català. I, per tant, de la mateixa manera que ho fa el senyor de Carreras, o el senyor Boadella o els qui essent catalans volen fer mèrits en l'escalafó dels espanyols, s'han de mostrar més durs amb els seus compatriotes del que ho fan la resta dels espanyols. Els "autèntics". Vindria a ser allò de ser "més papistes que el Papa".
El seu discurs i la justificació no tenen solta ni volta, però això tant és. Tampoc és bo per a l'economia espanyola l'ample ibèric de via, però des de sempre han preferit fer-se cecs per tal de veure l'altre tort.
Obviament, la única solució és la independència. i després, que s'ho facen com vulguen. Us imagineu la preocupació pels problemes d'Espanya a les Filipines? O a Mèxic? Doncs això.
Joan Guasch
Un parell de consideracions. La primera, que, des del punt de vista espanyol, totes aquestes coses els són noves i, per tant, no se jo fins a quin punt els andalusos tindran present el precedent de les oficines catalanes per justificar les seves. Per ells serà el més normal i serà com si ho haguessin pensat ells. La segona, que el Rivera, o és un passerell que ha estat utilitzat pel poder espanyol, és a dir, PP i PSOE per tal de fer veure que Espanya es renova sense ser cert, o és una mala persona que, per variar, ens utilitza als catalans, per a les seves ambicions personals. En qualsevol cas, en comptes de la frontissa que pretén ser C's (una frontissa permet passar d'un àmbit a un altre i interposar al mig una separació) està sent una crossa dels habituals de sempre. Parla com un salvapàtries, però ha anat tant de pressa en la seva implantació a Espanya que penso que serà possible que quedi una mica com els de UPyD, diluïts en el magma informe del Poder espanyol, el real, l'invisible.
Salvador Rofes
Sempre he dit que hi havien dos partits terriblement perillosos: UPyD (per sort desactivat) i C's. Estic segur que els dos enviarien l'exèrcit a Catalunya en cas de secessió. Vull recordar que el Sr.. Rivera es un advocat en excedència de La Caixa. Simplement és un record.
Qui el devia promocionar perquè hagi arribat a on ha arribat i ajudat a fer la difusió en mitjans que l'han fet sortir a tota hora sense que fos un partit amb diputats al Parlament espanyol? No crec que ho sapiguem mai.
Joan Rubiralta
Els de C's són com el PP però amb la paraula anticorrupció suposadament en el seu ADN, però que no els fa res que Cañas sigui imputat en diversos casos i sigui el tècnic dels eurodiputats europeus amb un bon sou, que donin suport a polítics encausats pel cas Gürtel, i que donin suport a un partit encausat per més de 100 casos de corrupció i que la seva màxima preocupació sigui impedir que les idees de progrés i de democràcia autèntica governin al P.V. i a les Illes.
A més, es fan passar per gent d'esquerres quan són d'extrema dreta, i això ja no ho poden amagar més, sinó per què La Vanguardia i El Periòdico i els de Madrid els tracten tan bé. Prepareu-vos per veure Ribera a totes les cadenes espanyoles cada dia.
Veient aquestes actuacions, voldreu dir que la gent despistada els seguiran votant? Ja s'ho trobaran, ja.
Josep Blesa
El trenatge ideològic entre els corrents autòctons de lerrouxisme i blasquisme ve de lluny. D’haver creat un estat insoldable entre les diferents tribus peninsulars. Cada règim que s’han inventat els espanyols ha ensopegat de tos contra la realitat. Per molt que estrafacen el model francès. Sols mitjançant el terror robespierrià poden crear el seu ordre caòtic. En aquests moment cal revisitar els llibres de Joan B. Culla al respecte d’un costat, i les traduccions al valencià del blasquista, però valencianista En Juli Just, de l’altre després de la mort del “geni naturalista”. Ell, Blasco i Banyes, que tant va trair l’esperit del mestre federalista Constantí Llombart, es fotria colps sols de saber-ho.
“Si vols saber qui és un home, dóna-li poder” diu l’antiga dita. I així els està passant als fills d’aquest neofalangisme que no poden atendre la diversitat des d’un estat supremacista a partir de la seua primera República. Creada a corre-cuita per a contraposar-la a la república que albirava el Pacte de Tortosa entre els ex-regnes de l’antiga corona d’Aragó. Sempre actuant a la contra i de reacció. Missatge adreçat a la classe mitjana analfabeta en principis democràtics. Com feu José-Antonio Primo de “Rivera”. Reviscolat a la fi !
A València, , Fernando Giner, candidat a la batlia de Colonos, àlies C’s, li ha faltat temps aquests dies a fotografiar-se amb Álex Esteve, -militant condemnat del GAV per actes violents- i piular-ho en el seu twitter. Sense gens de vergonya. I sense que es sàpiga que puga dir res en valencià fins a hui en dia.
L’equitat en drets i obligacions és una qualitat aliena a la columna invertebrada de l’estat espanyol. Per molt que s’hi posen. El temps actuals i la multiplicació de fonts d’emissió i de recepció els va a la contra. Seran el partidet de l’excusa. L’estrabisme fusterià se’ls aguditzarà encara més conforme vagen “catalanizando” España.
És el mal que té ser “nacionalista” de B.O.E., per comptes de gent lletrada provinent de la jurisprudència que va des del Tribunal de les Aigües fins al modern món jurídic anglosaxó. No saben admetre que des de fa 308 anys cada ciutadà d’aquest país som una “ambaixada del mateix” volent-ho o sense. Fem les activitats i tenim actituds ben diferents a com es publica en els diaris oficials de Madrid. Pronostique que introduiran més entropia en l’estat fins fer-lo esclatar en mil bocins. En són “uns” dels nostres.
Jaume Singla
Aquesta setmana després de la demanda de VOX per a fer escorcollar el despatx del Prresident Mas per a trobar-hi la DUI, va quedant clar que els unics que ens prenem seriosament la politica espanyola, som els catalans. Això de Ciudadanos proposant -o acceptant- ambaixades andaluses, es una mostra mes del ridicul que fan els politics sense principis.
Si aprenem a mirar-nos la politica espanyola amb distància i fredor, ens divertirem molt mes. I també guanyarem temps per a fer altres coses mes serioses i urgents.
Josep Jallé
No acostumo a pensar que tot és opinable ... però això que farà arreu amb les seves aliances, diu el ciutadà Rivera, m’ha fet que els recordi un concepte bàsic: que no ho farà per massa temps amb els diners de Catalunya, els de la “solidaritat” a punta de Constitució i de governs depredadors sense escrúpols. Anem de cara a un 27-S que promet confirmar la via d’eixida d’aquest estat del malestar, de la extorsió i dels venedors de fira, venent-se els vots pel que siga poder, el poder no per a transformar la societat en base a idees, sinó el poder per poder-la extorsionar cada cop més, cada cop amb més poca vergonya. Principis? Ètica? .... Vicent: què hay de lo mio, urbi et orbi !.
Andreu Rubio
Efectivament, una vegada més, el senyor Rivera ens ha demostrat la seva mancança de tarannà democràtic per a opinar sobre determinades coses com ara les ambaixades catalanes i andaluses argumentant que les delegacions andaluses no fomenten la independència andalussa, com si les ambaixades no tinguren altres tasques per realitzar. A sobre, altra vegada més, cau en el cinisme excloent de la dreta espanyola, tant característic d'ells.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015