Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
18.02.2015
La reinvenció de Mas
Ahir Artur Mas va presentar un pla de treball per als set mesos que ens separen de les eleccions. Hi ha un conjunt de mesures, dividit en deu punts, del qual va dir que retria comptes abans dels comicis. Bàsicament, és una declaració de principis que crec que vol marcar i solemnitzar el canvi del perfil polític que Convergència ha anat assumint aquests darrers mesos. I que Mas, personalment, ha fet seu.
Quan arribà a la presidència, Mas va voler projectar una imatge de ferm partidari de les mesures d'austeritat, que ja s'ha vist que li va fer molt de mal, políticament parlant. Era l'època, que avui sembla prehistòrica, en la qual el seu primer aliat era el PP. Aquella imatge, passat els anys, l'ha anada arraconant en favor d'una preocupació social molt més marcada que abans. Amb tot, no sé si es podrà llevar mai del damunt l'estigma de 'neocon' que va forjar aleshores, malgrat els fets --per exemple, que els pressupostos cada any han dedicat més diners i sobretot més percentatge a lluitar contra les conseqüències socials de la crisi. Siga com siga, Mas el cas és que ell va suavitzant molt el discurs i va acostant-se, com més va més, a un perfil moderadament socialdemòcrata, que només el temps dirà si és efectiu.
I, així mateix, el Mas dubitativament independentista d'abans obre pas ara al Mas promotor d'un conjunt de mesures molt ambicioses per a deixar preparades i a punt de funcionar les principals estructures d'estat, republicanes. Hom li ha retret que això no ho hagués fet abans amb la velocitat que es podia haver fet. I és veritat que ara és difícil de saber quant es pot córrer en set mesos. Però no sé si té massa sentit quedar-se en el debat sobre el passat. Sens dubte, la presència de Viver i Pi-Sunyer com a comissionat fa pronosticar que la feina teòrica acomplerta per la Comissió Assessora per a la Transició Nacional podria convertir-se aviat en fets amb una certa continuïtat. Llegint el Llibre Blanc, ja es veu que s'ha elaborat molta teoria i sòlida. Portar-la a la pràctica, doncs, serà l'envit d'aquests mesos vinents.
El pla de deu punts, doncs, és una certa reinvenció de la presidència de Mas. I, evidentment, també una arma electoral. Perquè dibuixa com voldria actuar si tornàs a guanyar la presidència a partir del setembre. I fa que CiU, o CDC, tinga un horitzó a perseguir durant aquests mesos vinents. Amb això no necessàriament n'hi ha d'haver prou per a convèncer l'electorat, però, certament, no crec que ningú dubte que era un pas imprescindible per a aspirar-hi.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Mireia Fontàs
És evident el canvi que CiU intenta. Però això comportaria una pregunta que Vicent no es fa: quina és la CiU de veritat? La neocon o la moderadament socialdemòcrata? I encara: és la realitat que l'ha fet canviar al president o tot és una maniobra electoral, a sis mesos de les eleccions? Personalment, tot i apreciar el gir que efectivament hi ha, continuo sense refiar-me.
Roger Castro
Mas ha estat el responsable de les retallades més grans que s'han fet a l'estat del benestar en aquest país. Si realment està canviant caldrà que ho demostri amb fets. Per exemple cessant el conseller de Salut i posant al capdavant d'aquest departament tan important un polític que de debó s'estimi la salut pública del país per damunt dels diners privats d'alguns.
Pep Agulló
Mas actua amb intel·ligència. Primer perquè cumpleix les seves propostes, és coherent amb el que predica i li dóna credibilitat. I segon, les propostes que fa van a trencar el perfil de polític autonomista. El 9-N, agradi o no a molts, és l’unic desafiament (amb totes les limitacions) a la legalitat de l’Estat espanyol pel moment. Crear estructures d’Estat, avançar en el contingut del llibre blanc,… és una bona propaganda política de cara al 27-S. I, per contrast, el líder d’ERC queda més com un bon pedagog que fa propaganda de la independència, que no pas com un lider que avança propostes positives en aquest sentit (certament no ajuda gens haver de fer de certa oposició al govern).
Més enllà d’això, trobo a faltar que l’editorial toqués el fons de tota una sèrie de debats: sobre cert estancament del sobiranisme, sobre “Podemos”, etc…perquè ens ajudes a veure’n les causes. La nova situació ha començat a esquarterar el mapa autonòmic i a la vegada ha mostrat els límits d’aquesta majoria ciutadana sobiranista que semblava omnipotent. Desentrellar aquest fons amb un diagnòstic clar ens donaria més perspectiva per analitzar partits, campanyes, moviments, etc… Trobo que estem massa pendents de les cròniques dels partits i no en veure que han canviat moltes coses d’ença el 9-N. La independència ja no la veiem tan lineal. No?
Joan Josep Isern
Espero, desitjo ferventment que l'habitual -i catalaníssim- costum del tret al peu aquesta vegada en l'estalviïn els representants de les forces polítiques. Almenys de les que defensrn el sobiranisme.
Quina delícia, el dia que deixem enrere el "foc amic"...
Josep Almar
Efectivament, Mas sembla jugar al 'si però no'.
Si el 10 de novembre, hagués convocat eleccions potser no hi haurien dubtes de que va seriosament amb el procés. No obstant, mentre la coalició segueixi i el Duran Lleida comandi Unió, no els fa precisament els més fiables. Refredar el procés no ha sigut només mèrit de Mas. Junqueras i el seu puritanisme també han posat problemes on no calia. Ai, els personalismes i els interessos de partit!!
Per no parlar de ICV. Abans defensarien el dret d'autodeterminació a països llunyans que no pas a casa.
Quina ràbia tot plegat. Els únics que van a sac són els unionistes, aquí no hi diferències , tots els mètodes son vàlids per molt Il-legals o bruts que siguin en tal de tombar el Procés.
Des del primer dia de la convocatòria estan fent campanya pel no i encara diuen que no seran plebiscitàries...quina barra!!
No es pot negar que el Procés té un valor enorme en sí mateix. Les caretes dels partits han anat caient una darrera l'altre. I ens estranya que Catalunya hagi estat saquejada pels polítics d'aquí? Entre el Pont Aeri, els Socialistes traïnt els seus orígens, el peix al cove i els progres de l'esquerra espanyolista fins fa ben poc disfressats de grans demòcrates...
Si repassem els aconteixements dels dos últims anys, Catalunya està fent una catarsi que desembocarà forçosament en un país radicalment diferent i espero que molt millor.
Carles Balbastre
Estem tan enganxats al dia a dia que se'ns fa difícil apreciar la seqüència i el sentit dels fets que vivim. Personalment vaig passar de desconfiar de Mas quan es va apuntar al "dret a decidir" a considerar que estava fent una bona tasca fins el novembre en que em va decebre no convocant immediatament després del 9N les eleccions constituents. Amb tot ara Mas torna a prémer l'accelerador cap a la República Catalana, o simplement és una recomposició de la seva imatge i del seu partit de cara a les eleccions per tornar a pitjar el fre si les guanya. Només el temps ho dirà. Els ciutadans, malauradament, hem d'anar endevinant les intencions dels polítics llegint entre línies les seves paraules i els seus fets. Això és el que passa normalment i ara més amb aquests adversaris del procés d'independència tan formidables com l'Estat espanyol i les seves estructures polítiques i judicials.
Josep Usó
Des de fa temps em fa l'efecte que el President mas té les idees clares. De fet, ja m'ho començà a semblar quan es va posar al capdavant del procés i va assumir fer de parallamps de tot el fem que li anaven llençant des de la Meseta. I em sembla que ara continua fent les coses bé. Va fer un èxit del 9N, o ha fet fitxatges de molt pes, com el mateix Pi i Sunyer o Amadeu Altafaj, per esmentar-ne dos. Va obrint oficines d'interès a l'exterior i ara anuncia que en sis mesos crearà les més imprescindibles estructures d'estat que encara no estan creades. Els contraris a la independència s'hauran d'anar definint. I de pressa, no siga que tampoc els agafen a l'altre bàndol.Des del País Valencià, només espere que no ens oblideu l'endemà de la independència. Que continue veient a tocar.
Dani Franch
El paper del president Mas en aquest procés és impecable i valent, a diferencia d'en Junqueras, que és pobre i comode el paper que esta fent. I ho dic jo, un votant d'erc o ex votant segurament
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015