Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
11.06.2010
Ofrenar noves glòries a Madrid
El mestre Serrano sospite que es va equivocar. Potser no ell, pobre home, sinó els qui han fet del seu himne un programa polític. Perquè ahir es va veure clar que les noves glòries a Espanya volen dir que s'ho quede tot Madrid.
Ho disfressaran com voldran, que la propaganda ho aguanta tot. Diran, per exemple, que la seu de la nova caixa nascuda de la fusió de Caja Madrid i Bancaixa serà a València. Potser ho serà el primer dia, per a dissimular. Però per què? Mana qui mana i els diners actuals de desenes de milers de valencians, i el passat, la memòria econòmica de Bancaixa i de les caixes centenàries que la precediren, se'n va a Madrid per la via d'aquesta fusió, i això ho sap tothom. Després de tanta història resulta que solament la molt sensata i petita Caixa Ontinyent és l'única entitat veritablement valenciana. Que dure, o això serà finalment un desert. Amb la decisió d'ahir diuen els experts que 125.000 milions d'euros en dipòsits passen a l'òrbita de Caja Madrid. Sumem-hi els 25.000 de la CAM i el valor en nombres del despropòsit espanta.
El resultat de la política valenciana de la transició, ara també en qüestió de caixes, és simplement la submissió a Madrid. Ja ho sabíem, per la cosa política, i ara en tenim també una prova econòmica. La CAM i Bancaixa, i els poders polítics que les regeixen, han estat incapaços durant mesos d'articular un projecte comú que hauria tingut molta lògica. I ara, la mateixa setmana que uns i altres, amenaçada del tot l'economia exportadora valenciana, demanaven al govern espanyol que apostàs amb claredat per l'arc mediterrani, es consuma la desaparició pràctica del principal instrument financer valencià. Els empresaris se'n queixaven ahir amargament, però els polítics del PP i del PSOE coincidien a acceptar-la, feliços els uns i resignats, aparentment, els altres. No volíeu ofrenar noves glòries a Espanya? Teniu noves glòries a Espanya. Tot el poder a Madrid i la broma del 'poder valencià' oberta en carn viva.
La broma del 'poder valencià' en carn viva i servint en safata una maniobra a Madrid que, a més, deixa la Caixa amb el cul enlaire. Caja Madrid passa al davant dels senyors de les torres negres, precisament robant València a uns catalans que de tanta por com han arribat a interioritzar no arriben a veure ni les coses més òbvies. No deixa de ser significatiu que cap caixa catalana haja intentat de consolidar una fusió amb València. I de la separació de catalans i valencians, qui se n'ha aprofitat sempre i se n'aprofita una vegada i una altra no és la presumpta nació comuna espanyola sinó el forat negre que anomenem Madrid. En calia una altra prova? Heus-la ací.
Dit tot això els qui es queixen avui de la desgràcia que s'abat sobre l'economia valenciana que no ho obliden demà a l'hora de votar. Que és d'aquest oblit bàsic que neix tanta prepotència. Madrilenya.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015